L'actriu Lina Morgan, coneguda especialment per la seva faceta còmica, va morir ahir al seu domicili de Madrid als 78 anys després d'una llarga malaltia, que l'any passat la va mantenir nou mesos internada a la unitat de cures intensives d'un hospital. La capella ardent es va instal·lar ahir a la tarda al Teatre de la Latina de Madrid, on tants èxits va recollir que li van valer el títol de «Reina de la?Latina». Durant tota la tarda, milers de ciutadans van passar a donar el seu últim comiat a l'actriu.
Nascuda en plena Guerra Civil (1937) en el madrileny barri de La Latina amb el nom de Ángeles López Segovia va ser la quarta de cinc germans i, amb tan sols 11 anys, va començar a estudiar ball clàssic espanyol. Uns estudis que vaticinaven el que més tard seria aquesta actriu d'etern somriure: una ballarina que va utilitzar els seus dots per fer riure amb les seves cames. Es va inspirar en el Pirata Morgan per escollir el seu nom artístic i van ser molts els mars solcats per aconseguir, no només ser una de les més estimades, sinó una dona lliurada a la seva faceta empresarial i reservada en la seva vida personal.
Després de dur a terme la seva primera gira el 1949 amb la companyia Los Chavalillos de España, amb 16 anys va ingressar en el cor d'una revista del teatre La Latina, del qual va ser propietària anys més tard, de 1985 i 2010. Però, fins a arribar a aquesta etapa, destaca en la seva carrera la dècada dels 60 quan, Morgan, demostrant la seva tenacitat i passió per l'espectacle, va aconseguir convertir-se en una de les actrius més estimades a escala nacional. D'aquesta època són treballs com Las que tienen que servir (1967), Soltera y madre en la vida (1968) o la sempiterna La tonta del bote (1970).
Segons recordava ahir Andrés Peláez, director del Museu Nacional del Teatre, l'actor Guillermo Marín «no es va perdre» cap de les representacions de Morgan ja que deia d'ella que es «movia amb veritable destresa» a l'escenari. A finals dels 70 va fundar la seva pròpia companyia i va debutar al Teatre Barceló, encara que va ser una cosa que la mateixa actriu va reconèixer com un «absolut fracàs», i on va perdre tots els diners que hi havia invertit.
Sense abandonar Madrid, d'aquest teatre, (situat en l'actual discoteca Pachá de la capital), la intèrpret va passar al que ha estat el teatre dels seus amors, el de la Latina amb l'obra La marina te llama. A la dècada dels 80, Morgan, al costat del que ha estat el seu mànager, el seu germà José Luis López, va començar a viure alguns dels seus principals èxits en les taules amb obres com Vaya par de gemelas (1981), amb la qual batre tots els rècords de taquilla, igual que va succeir amb El último tranvía, en cartellera fins el 1991, any en què també va estrenar un altre dels seus èxits, Celeste no es un color.
El 1995 la madrilenya va viure un dels moments més difícils de la seva vida amb la mort del seu germà, un fet sobre el qual sempre va declarar que no ho superaria, i respecte al que Peláez qualifica com «el declivi» de la vida de Lina Morgan. «Ha estat una dona que s'ha sentit molt estimada i molt estimada amb el seu germà, el seu declivi comença quan desapareix José Luis perquè ella es troba desatesa», va afirmar Peláez.
Èxits a la petita pantalla
El pas de Lina Morgan per la televisió es remunta a 1967 quan comença a compartir sèries amb Juanito Navarro, encara que en la petita pantalla l'actriu va despuntar amb Hostal Royal Manzanares (1996). La sèrie de Televisió Espanyola produïda per Valerio Lazarov i dirigida per Sebastián Junyent es disputava les grans audiències amb altres grans èxits de la ficció televisiva: el Médico de familia, d'Emilio Aragón, i la Farmacia de Guardia, d'Antonio Mercero.
I tot no aconseguir superar les dues apostes de Telecinco i Antena 3, Lina Morgan va seduir milers d'espectadors gràcies al seu paper de Remedios «Reme» Martín, la dona d'edat incerta que s'instal·lava en un hostal amb el seu pare (Rafael Alonso). I és que en aquella interpretació s'hi trobaven resumits tots els de la seva vida: des de la innocent dona de poble o beata, a la tonta del «bote» i la conca reprimida.
Una vida personal discreta
Lina Morgan es va mostrar sempre molt gelosa de la seva vida personal i poc ha estat el que ha transcendit del que l'actriu i empresària vivia fora dels escenaris. Per això no es tracta d'una persona que hagi ocupat portades de revistes de cor ni acaparat moments en programes de crònica social. I és que, Morgan no s'ha prodigat en mitjans de comunicació, ni tan sols quan la va reclamar Concha Velasco en la seva etapa al capdavant de Cine de Barrio, i ella va sortir airosa dient que «era molt tímida».
