El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona és un projecte singular que la universitat ha sabut mantenir a través dels anys i dels canvis en els equips de rectorat. El seu llarg recorregut va començar en els anys 2000, amb la seva ubicació i planificació, a l'etapa del rector Josep Maria Nadal. Durant el mandat del rector Joan Batlle es va construir l'edifici del Centre de Recerca en Robòtica Submarina i es va iniciar l'emblemàtic edifici de recerca que porta el nom de Jaume Casademont, un merescut reconeixement a la clara visió del primer president del Consell Social de la UdG que va ser el principal impulsor del Parc en els seus inicis.
A partir de 2005, inici de la tercera etapa en el rectorat de la UdG, vàrem seguir impulsant l'execució del projecte del Parc Científic i Tecnològic fins a completar el complex actual que va arribar a acollir, a finals de 2013, mes de 100 empreses, 1300 treballadors, 36 centres de recerca i grups d'investigació de la UdG, 19 institucions i entitats de serveis, tres restaurants i 250 actes anuals que es celebraven en els seus auditoris i sales.
El desplegament del projecte es va iniciar en anys d'eufòria econòmica en els que els governs de Barcelona i Madrid impulsaven inversions potents amb l'objectiu de situar a Catalunya i Espanya en el mapa de la societat del coneixement i la innovació a nivell internacional. Eren aquells anys que els consellers d'Universitats de la Generalitat avalaven la inversió per la creació d'estructures que facilitessin la transferència del coneixement de la universitat a la societat. L'arribada de la crisis, a partir de 2009, va canviar el panorama i les universitats públiques catalanes, i també les universitats espanyoles, vam patir les retallades i els incompliments de compromisos econòmics de l'administració pública a un nivell quasi insostenible.
En els moments de crisi, es pot optar pel pessimisme de vol curt o pel coratge de llarga volada. La decisió d'un o altre no es pot prendre sense tenir en compte dos factors fonamentals: 1) el seguiment de les dades d'evolució del projecte i els resultats que s'obtenen dia a dia i minut a minut i, 2) és imprescindible comptar amb la honestedat, el compromís i la capacitat de gestió de les persones que estan al capdavant del projecte.
Respecte al primer punt, en els anys del meu segon mandat (2009-2013) que coincideixen amb els de major crisi econòmica, seguíem els comptes del parc amb reunions mensuals, a les quals participaven el director del parc, el gerent de la universitat, els vicerectors de Recerca i Transferència de coneixement i jo mateixa.
En aquestes reunions monogràfiques no estalviàvem temps ni atenció a cada decisió i a cada acció. Eren reunions extenses que es completaven amb consultes externes a membres del patronat del parc i a experts en diferents àmbits amb l'objectiu d'equilibrar les enormes despeses d'interessos i amortitzacions amb els importants ingressos que genera el parc.
Respecte a les persones, em sento en l'obligació de fer constar l'agraïment als dos anteriors directors del Parc Científic i Tecnològic. A cada etapa, el director ha estat la persona adequada pel desenvolupament del projecte i han aconseguit que el Parc hagi arribat al moment actual:
En els anys de planificació i, especialment, de decidir la ubicació del parc i aconseguir acords amb les administracions locals, l'Ajuntament de Girona i la Diputació, Tomás Sobrequés, com a Director General del Parc, va aconseguir els espais idonis i la definició d'un projecte gironí d'àmplia volada.
L'any 2006, com a rectora de la UdG vaig demanar a Pere Condom, responsable en aquell moment del Parc de la UPC, que assumís la Direcció General del PCT de la UdG per executar el projecte amb l'acabament de l'edifici Jaume Casademont, i la construcció dels edificis CENTA, Centre d'Empreses, H2O i Narcis Monturiol i la posada en marxa de la complexa infraestructura del conjunt del Parc Científic i Tecnològic. Això va coincidir amb la forta crisi econòmica dels anys 2010, 2011 i 2012 que van provocar la paralització de la inversió de les administracions públiques i inclús van frenar projectes signats que ja tenien les obres avançades, com va ser el cas de la ubicació en el parc d'una de les seus del CENTA (Centre de Tecnologies Alimentàries, centre mixt entre la UdG i l'IRTA, que ja havia començat l'activitat a la seu de Monells).
A pesar de les dificultats evidents d'aquests anys, Pere Condom va aconseguir que el Parc de Girona fos reconegut a l'àmbit universitari i a l'àmbit empresarial i mes de 100 empreses varen apostar pel Parc de la UdG en els anys més difícils de la universitat. Només la capacitat, la dedicació, la prudència, la discreció i la continua capacitat de diàleg de Pere Condom van fer possible de mantenir aquest projecte i aconseguir un difícil equilibri econòmic que ha permès superar els anys mes forts de la crisi.
Sense el treball, la convicció i l'esforç de Pere Condom, de Tomás Sobrequés i de totes les persones que han dedicat temps i atenció al PCT de la UdG, a hores d'ara no tindríem parc de recerca i d'innovació. Per això, desitjo molt d'èxit a l'actual directora, Anna Albar, i que, com diu a Diari de Girona el rector de la UdG, es pugui aixecar el concurs de creditors ben aviat, i puguem gaudir d'aquesta infraestructura amb l'acord del Ministeri d'Economia i Competitivitat, tal com sembla que es la intenció del ministre per a la resta de parcs catalans i espanyols.
Com deia a l'acte d'inauguració del PCT de la UdG, el 13 de setembre de l'any 2007, la Universitat de Girona aposta per l'arrelament al territori i per donar suport als projectes socials i empresarials de les terres de Girona. La Universitat de Girona no ha defugit mai el seu compromís amb la societat gironina i sempre treballa per posar la nostra ciutat, el territori gironí i el país en el mapa del coneixement i la innovació.
