Habitants i legisladors de les illes Malvines van expressar aquest dijous el seu rebuig al gest del papa Francesc de posar amb un cartell que demandava diàleg sobre la sobirania de l'arxipèlag britànic reclamat des de fa molt temps per l'Argentina.

«Només els illencs de les Falkland (nom britànic de l'arxipèlag) direm quin és el nostre futur, en cap cas el Papa», va comentar en llengua anglesa a la xarxa social Twitter Gavin Phillip Short, membre de l'Assemblea Legislativa de les illes.

Per la seva banda, el compte de Twitter no oficial «Falkland Islands», que defensa el dret a l'autodeterminació, va dir que estan «esperant una disculpa» del pontífex i li van advertir que, entre els 3.000 habitants de les Illes Malvines, «hi ha molts catòlics als quals ha decebut », va transmetre el compte illenc.

Durant una audiència celebrada aquesta setmana, Francesc va sostenir un cartell amb el lema «És temps de diàleg entre l'Argentina i el Regne Unit per Malvines», lliurat per Gustavo Hoyos, coordinador d'una campanya per promoure la negociació sobre la sobirania del disputat arxipèlag de l'Atlàntic Sud.

La campanya està basada en la resolució 2065 de les Nacions Unides, aprovada en l'Assemblea General i de la qual es compleixen 50 anys, que insta els governs de l'Argentina i Regne Unit a dialogar sobre les Illes Malvines.

A Argentina, el gest va ser interpretat com una expressió del Papa a favor de reclam argentí perquè els britànics accedeixin a negociar i fins i tot la presidenta argentina, Cristina Fernández, va fer ressò de la foto de Francesc amb el cartell a les xarxes socials.

A la Santa Seu, el sotsdirector de l'oficina de premsa del Vaticà, Ciro Benedettini, va explicar que el fet es va produir «en el context de l'audiència general en la qual molts fidels lliuren al Papa diversos objectes, sovint perquè s'hi faci la foto».

El país sud-americà fa anys que reclama la sobirania de les Malvines, que actualment estan sota control britànic des de 1833, i es va enfrontar al Regne Unit en una guerra per aquest mateix motiu el 1982 (durant l'última dictadura argentina), en la qual van morir 900 persones, majoritàriament combatents de les tropes argentines.

El Govern britànic rebutja negociar amb l'argument que la decisió correspon als habitants de les Illes Malvines i no pas dels països que s'enfronten per elles. Els seus habitants ja es van pronunciar durant l'any 2013 a favor de seguir sent britànics en un referèndum, tot i que aquest no va ser reconegut mai internacionalment com a vinculant.