Dijous i divendres vinent fem memòria de santa Mònica i de sant Agustí, mare i fill. Tot reflexionant sobre la seva vida vaig pensar en vosaltres, mares, i en tantes llàgrimes visibles o invisibles per als vostres fills. Per què?

Mònica nasqué a Tagaste (a l'actual Algèria) l'any 332 i morí a "stia (Itàlia) l'any 387. Fou la mare de sant Agustí. Va conèixer el cristianisme gràcies a una criada, perquè els seus pares eren pagans. Es va casar amb un home gran, de temperament enèrgic i violent, al qual va arribar a convertir amb el seu capteniment. Fou mare de tres fills, un dels quals sant Agustí, que li va donar moltes alegries per

l'èxit en els seus estudis, però que fou un gran motiu de sofriment a causa de la seva vida dissoluta. Plorà molt pel seu fill Agustí i demanà la seva conversió al cristianisme. El bisbe sant Ambròs li aconsellà que pregués molt pel seu

fill: «No es perdrà el fill de tantes llàgrimes». Primer a Roma i després a Milà, Agustí coneix el bisbe sant Ambròs, professor de retòrica com ell. A l'edat de 28 anys Agustí es convertí, acceptà el cristianisme i va rebre el baptisme a Milà amb un fill seu, Adeodat. Mònica, acompanyada d'Agustí, morí al port d'"stia quan tots dos es disposaven a tornar a l'Àfrica. Agustí explica la seva vida i conversió en el seu llibre Confessions, que ha esdevingut un clàssic de la teologia i de la literatura universal. Recordant santa Mònica, penso en vosaltres, mares, i penso en les vostres llàgrimes pels vostres fills i filles.

- Llàgrimes de les mares que heu perdut un fill o filla per malaltia o accident. He estat testimoni de moltes llàgrimes, des de les de la meva mare fins a les de mares de

nadons. Aquestes llàgrimes expressen el dolor, perquè només una mare (també el pare) experimenta la ferida de la pèrdua del fill, però són també signe d'amor, pregària i petició d'ajuda.

- Llàgrimes de mares que contemplen impotents com els seus fills i filles queden enganxats a la droga perseguint noves sensacions, o com, amb el desig de cercar la bellesa queden atrapats en l'anorèxia, o troben en l'alcohol un fals oblit a la seva situació i al seu malestar. És important que puguin compartir amb algú aquestes llàgrimes i que en pregària se sentin acompanyades [...] (Extret del full Parroquial).