Penso que els que estimem les tradicions hem de vetllar perquè no les canviïn i si més no, alçar la veu i fer sentir el que no ens agrada. La notícia va sortir al diari fa un temps. Girona tindrà quatre tarlans: el de sempre per les festes de primavera, per la festa de Sant Joan, el de pagès, per fires, el de gala i per Nadal, el de patge.

Tots coneixem la història del Tarlà i més els que hem tingut la sort de néixer al cor del Barri Vell i ben a prop de l'Argenteria. Si a això hi afegim que en aquells anys teníem molt poques coses per divertir-nos, personatges com el Tarlà, els capgrossos, els gegants o l'Àguila formen part de les nostres vides i la nostra infantesa.

El Tarlà de quan era petita anava vestit de pagès i el portava a passejar en Pere del burro, un home que feia de transportista i vivia al carrer de les Ballesteries. No tenia fills i el diumenge, amb la seva dona, engalanaven el carro amb seients folrats de robes de flors banderetes i un ram de fulles de la Devesa, que posava al cap del burro junt amb esquellerincs.

Aquell personatge molts el vam conèixer tot passejant la mainada Devesa amunt i Devesa avall per una pesseta. Quan arribaven les festes posaven el Tarlà allà assegut i junt amb la mainada del carrer el passejaven fins a portar-lo a penjar cridant «Visca el Xato».

Jo entenc que és bo que es pengi alguna altra vegada que la ciutat estigui en festes. Les de primavera i potser per fires. Tot i que el que tenim i gaudim molt, hi ha el perill de cremar-se. Olot viu i batega pels seus gegants però la seva gent ni els veu anar amunt i avall ni els veu contínuament, i això fa que qui els estima els esperi amb ànsia i il·lusió.

El Tarlà crec que va passar de pagès a Arlequí perquè es va considerar que l'home que va distreure els veïns de l'Argenteria quan hi va haver l'epidèmia, comentaven que era una espècie de saltimbanqui que feia cabrioles. Fins aquí ho mig entenc, però que ara el Tarlà el disfressem quatre cops l'any no és el mateix, ni crec que estigui bé i es pugui permetre, ja que així canviem la història i les tradicions.

Els nens de les escoles veuran el Tarlà vestit de patge i ja no diran el Tarlà, diran un patge. Penso que val la pena de pensar-ho i rectificar, en canvi sí que trobo bé que es pengi per fires. Per Nadal tenim protagonistes molt rellevants: el tió i els Reis, per Sant Joan no cal, no fos que algú li tirés un petard i li calés foc. Deixem que sigui la festa de les fogueres.

Crec que és bo mantenir les tradicions, recuperar-les, ?ense?nyar-les, explicar-les i escriure-les perquè en quedi constància els llibres d'història i així, passat un munt d'anys o bé per estudiar, conèixer o consultar o si més no saber el que feien abans coneixerem la nostra història, però si ara pengem quatre tarlans diferents ja no coincideix amb el que han escrit grans plomes de casa nostra. La història del Tarlà penso que no la podem canviar.

Us deixo un trosset del poema «A la meva ciutat», que vaig escriure el 1992: «Girona, de petita quan creixia et vaig coneixer pam a pam. Els peixos de la Devesa. Rossolar a la Catedral. Els Manaies de Girona. I anar fer ballar el Tarlà. I moltes tradicions perdudes que ja mai podré oblidar».