"E
l meu representant em va dir que per fer els concerts més animats, havia d'ajuntar tots els reggeatons del meu repertori. Jo pensava que feia pop i no reggeaton, perquè a mi la música ètnica no m'interessa, però no, resulta que tinc un munt de reggeatons", va bromejar Joan Miquel Oliver a mig concert de l'Acústica. Al peu del museu Dalí, el músic va convidar el públic del festival de Figueres a "desmelenar-se" amb les -a la seva manera-reggeatoneres "Món vegetal" i "Dins un avió de paper".
Descabellar-se, no es va descabellar ningú i "perrear" tampoc, perquè l'escenari surrealista no s'hi prestava, però els fans del cantant i el col·lectiu de víctimes de la dissolució d'Antònia Font van xalar amb un recital que havia començat amb "Marès a radial", "Pegasus" i "Ecos d'ambulàncies".
Al crit de "Feliç any nou!" després que les campanades de mitjanit li interrompessin el discurs, el mallorquí va continuar amb "Benzineres polsegoses" i "Surfistes en càmera lenta", els darrers temes de "l'etapa ètnica" del concert.
De tornada al pop, Oliver va recuperar clàssics com "Final feliç", "Marcianet de Mart", "Hänsel i Gretel" i tot seguit va confessar que, una estona abans, havia vist l'actuació de la Núria Graham al mateix escenari i havia quedat impressionat. D'entre el públic es va sentir el "Gràcies" de la cantant, que s'havia quedat també a escoltar-lo.
"Fèmur", "Ryanair"i "Mil bilions en estrelletes" van precedir "Inventari pis carrer Missió nº3 2ª", que va interpretar rere una imatge de l'actor George Clooney, "Foto" i "Polo de llimona". Després de "Teuleres trencades", Joan Miquel Oliver va baixar de l'escenari de l'Acústica, però va tornar-hi a pujar per a bisos com la sorollosa "Lego" i "Pallasso".
Presentat pel festival com una nit perconnectar el surrealisme del mallorquí amb el de Dalí, el concert de Figueres va ser en realitat l'ocasió de presenciar el curiós alineament de la superlluna, Oliver i Daddy Yankee.
