Everest va obrir ahir la 72 Mostra de Venècia amb una història real, una lluita entre els éssers humans i la naturalesa, farcida de cares conegudes -Jake Gyllenhaal, Jason Clarke, Josh Brolin o Keira Knightley- en la qual el seu director, Baltasar Kormákur ha buscat la intimitat dins l'espectacle.
«Volia fer un film íntim, com una pel·lícula indie, però espectacular com un blockbuster (èxit de taquilla)», va explicar l'islandès Kormákur en la roda de premsa de presentació d'una pel·lícula que va ser rebuda amb fredor.
Everest, rodada en 3D, explica una tragèdia que va passar el 1996 durant els dies en què les escalades de turistes s'amuntegaven en les pujades a la muntanya més alta de la terra, amb 8.848 metres.
Un desafiament que molts es prenen com un esport, d'altres com una aventura i alguns com un negoci, tal com relata una pel·lícula que ha tractat de cenyir-se als fets sense renunciar, per això, a l'espectacle.
No obstant això, l'altura va impedir a l'equip rodar gran part de la pel·lícula, com tenien previst, en els escenaris reals ja que no van poder aguantar gaire al campament base (a uns 5.500 metres d'altitud), però més amunt era impossible desenvolupar un rodatge normal.
El rodatge va començar a Nepal, a Kàtmandu, en els llocs en els quals van començar en la realitat els fets (...). Vam anar al campament base amb helicòpters i això va ser el màxim que vam poder fer. Després van començar a posar-se malalts membres de l'equip i van haver de ser evacuats».
