Divendres celebrem la Diada Nacional de Catalunya, jornada carregada de molts significats: memòria de la nostra història, agraïment del que som, record de totes les generacions que han construït el nostre país, reivindicació d'un futur amb més llibertat, justícia i fraternitat, manifestació del nostre amor i del nostre compromís per l'avui i pel demà. Els qui som cristians recordem amb agraïment les arrels cristianes que han configurat d'una manera important la manera de ser i d'actuar del nostre poble, i desitgem que aquesta proposta cristiana que ha

configurat la dimensió religiosa i espiritual, la cultura, les festes, el patrimoni, l'art, l'economia, la política... no sigui menystinguda ni oblidada. Si ha configurat el passat i ha contribuït al present, cal valorar la força profunda que té per humanitzar la persona i la societat, del tot necessària per fonamentar les estructures. Senzillament és important reconèixer que la petja cristiana no és del passat, sinó del present, i que pot contribuir en gran manera al futur.

Oblidar aquesta dimensió en els projectes de present i de futur

pot significar un empobriment no només per als creients, sinó per a Catalunya. Des d'aquesta convicció caldrà plantejar-se, reflexionar i acordar com es realitza institucionalment aquesta mútua col·laboració per al bé comú. Tanmateix, pensant en Catalunya des de la proposta de Jesús, vull fer notar que:

- Jesús, el Fill de Déu, Nostre ?Se?nyor, es va encarnar en un poble petit, assumí la seva llengua, el seus costums, estimà la seva terra i la seva gent... per esdevenir precisament l'Home Universal, el Salvador de tots. Estimar la pròpia terra no ens ha de fer egoistes i insolidaris, sinó universals.

- Jesús era molt conscient dels valors i dèficits del seu poble. Denunciava les actituds prepotents quan s'esqueia. Estava al costat i atent a tots els qui més sofrien materialment i espiritualment, i alhora convidava a acceptar la «novetat» que ell era i proposava. Cal convertir-se i no quedar-se amb el «sempre s'ha fet així».

- Entre els seus amics i continuadors de la seva missió trobem persones de totes les tendències i militàncies: empresaris, pescadors, revolucionaris o zelotes, col·laboradors amb el poder... [...] (Extret del full Parroquial).