Les coses solen definir-se amb paraules. Però les paraules són com un vestit. Difícilment s'adapten al ple realisme del cos. Per això hi ha sastres. Paraules clares i conceptes clars. El dubte, l'ambigüitat, l'error, és la boira mental del nostre temps. Fa dos segles que estem d'acord amb la trilogia de la Revolució Francesa i la proclamem com a definitòria. Però cadascú toca la seva música. El poble agraeix la llum: aquest sí que parla clar, diuen. Aquesta experiència és ben patent, sense anar més lluny, amb la paraula: llibertat. Crec que el gran romanista Alvaro d'Ors ens diria que ve del llatí: «libertus», que no té amo, que no és esclau. El que es fa més difícil d'entendre és la llibertat amb adjectius: per exemple, la llibertat civil, la llibertat d'educació, la llibertat religiosa. Aquesta última, actualment, és un calaix de sastre. Per exemple, podem preguntar-nos: la llibertat religiosa és normal en un Estat laic? La resposta depèn del que s'entengui per una cosa i l'altra. Un Estat laic, literalment, significa que en el seu ordenament jurídic no professa cap religió, que no es reconeix competent en matèria religiosa, que no es considera obligat a tutelar la veritat religiosa: aquest perfil és perfectament compatible amb la llibertat religiosa. Per què? Perquè, segons la doctrina del Concili Vaticà ll, la naturalesa política de l'Estat és precisament defensar jurídicament els drets dels seus súbdits. Per ser un Estat laic, modern, democràtic, ha de considerar la llibertat religiosa com un dret personal i corporatiu. No pot dir: això és un assumpte privat. No. L'Estat laic ha de defensar la llibertat religiosa dels seus súbdits, d'absolutament tots ells, perquè no és la religió la que demana la seva tutela, sinó els seus pròpis conciutadans. No és l'Estat el que tria els drets dels seus súbdits. Els ha de garantir. Només té un límit: l'ordre públic i el bé comú. Una democràcia sense plenitud de llibertat religiosa no és democràcia. Tindria un tret d'esclavitud fonamental. No serien "liberti". Serien esclaus del mateix Estat. Paraules i conceptes. «Liberté» dels ciutadans. No de l'Estat.
