Quan al gener del 2008, Najat El Hachmi, amb només 28 anys, va guanyar el premi Ramon Llull de novel·la amb L'últim patriarca va dir que la literatura li permetia unir "els fragments dels diferents mons" que sempre l'han acompanyat i conciliar el que sembla "irreconciliable".
Ara, amb La filla estrangera (Destino i Edicions 62), ho torna a demostrar, narrant les relacions que manté una jove d'origen marroquí, que ha acabat l'institut i ha de decidir sobre el seu futur, amb la seva mare, una dona d'arrelats costums rifenyes, que va emigrar amb la família a una ciutat de la Catalunya interior.
El Hachmi no obvia que en el seu primer títol la qüestió que sobresortia era el comportament d'una figura patriarcal impactant i violenta, mentre que ara "el conflicte que suposa la violència pura i dura no hi és, i deixa espai a una cosa més complexa i profunda com són les diferències entre una mare i una filla, amb visions de la vida i el món molt diferents".
No obstant això, ressalta l'autora nascuda a Beni Sidel (Marroc) i resident a Catalunya des dels vuit anys, també es veu "el vincle tan important que existeix entre totes dues, tan potent que és impossible que una persona pugui tallar-lo i quedar-se tan ampla".
La novel·la va començar a prendre forma fa uns anys, però va patir una aturada després que Najat fos mare d'una nena i "a conseqüència de l'entorn hormonal" en què es trobava, bromeja, "no podia ni llegir, ni escriure, ni concentrar-me".
A més, el primer text que va començar a embastar era des de la perspectiva de la mare, però va acabar considerant que la veu conductora havia de ser la de la filla.
"La novel·la explica el distanciament emocional que hi ha entre una filla i una mare i en aquest moment jo estava vivint un distanciament físic amb la meva filla, perquè l'estava desmamant. A la vegada, m'estava adonant que la maternitat és diferent segons tinguis nen o nena".
Amb una nena, ella que també és mare d'un adolescent, sosté que "entens moltes qüestions relacionades amb la pròpia feminitat" i agrega: "Moltes conductes que abans atribuïa únicament i exclusivament a qüestions culturals, ara veig que no, que existeix una feminitat inherent, innata".
La llengua en què es comuniquen les dones protagonistes també té aquí el seu pes, ja que la mare utilitza una variant del berber, que es transmet oralment, mentre que la filla ja pensa en la que ha après al col·legi.
Encara que no es tracti d'una obra autobiogràfica, sí que apareixen reflectides vivències que la novel·lista coneix des de petita. "Jo vaig créixer en un entorn molt rural en què les dones s'asseien i s'explicaven anècdotes amb una qualitat literària que m'impactava molt".
A La filla estrangera tampoc amaga que l'educació i la formació i l'accedir a un món laboral diferent del de la progenitora "te n'allunya".
Racisme latent
La problemàtica del racisme és una altra de les qüestions que apareixen en la novel·la, ja que, per a El Hachmi, aquesta és una realitat que ha de tractar-se i mostrar "el que viuen molts fills de l'emigració".
Segons el seu parer, "hi ha un racisme que no és tangible, perquè ningú t'insulta o expressa les teves limitacions, però és molt subtil, veure com cal portar la gent a determinats barris o que només facin determinats treballs".
També "existeix el paternalisme del que t'accepta perquè creu que t'has integrat i ets un bon emigrant".
