La Girona del segles XVI al XVIII no va ser la ciutat pansida i endormiscada que suggereixen alguns clixés historiogràfics i literaris, sinó que, per contra, va conèixer un seguit de canvis de gran abast que, segons els professors de la UdG Francesc Miralpei i Xavier Torres, «van acabar donant un perfil peculiar a la ciutat».
Miralpeix i Torres firmen el llibre Girona moderna (segles XVI - XVIII). De l'obrador al baluard, un nou títol de la Col·lecció Història de Girona, que es presentarà avui (19:30h) en un acte a l'Ajuntament de Girona al qual l'alcalde, Carles Puigdemont, ha confirmat l'assistència.
«La Girona de l'època moderna va ser una de les principals capitals del Principat de Catalunya. D'ençà de la segona meitat del segle XVII la ciutat va esdevenir, a més, una plaça forta estratègica, sobretot arran de les periòdiques guerres amb França. D'aquesta manera, la ciutat atrafegada del segle XVI, especialitzada en la producció de teixits de llana, va acabar convertida, a la segona meitat del segle XVIII, en una capital militar. De l'obrador al baluard, vet aquí la seqüència», escriuen els autors.
La publicació aplega el resultat de la recerca duta a terme per a l'exposició del mateix títol que es va fer al Museu d'Història i va rebre 39.183 visitants entre l'octubre de 2014 i el maig de 2015.
