L es paraules, com els euros de paper, quan están en el mercat, es rebreguen i s'embruten, i sovint desfiguren la realitat. L'expressió, per exemple, «la gent de Missa», en el llenguatge del carrer, sol reflectir , generalment, un fet sociològic.

En canvi, «anar a Missa» de veritat, participar en la Missa , suposa , objectivament, un esdeveniment de xoc.

Fa pensar en un accident mortal d'una persona que s'estima molt. Però la mort de Crist és una mort voluntària, plenament lliure, que es renova sagramentalment cada vegada que se celebra Missa. Un acte d'amor foll de donació plena, que pot ser d'allò més transformador, vital, que produeix en el que ho accepta una salvació que el fa participar de la mateixa vida de Déu.

Vaig a Missa, vol dir: vaig a trobar-me amb Déu fet Home. Combregar és entrar en la història de l'Encarnació, és una acceptació de Crist, de la seva manera de pensar i de fer, disposats a transformar el món, començant pel propi jo. Anar a Missa és endur-te la teva vida i la vida dels altres, com en un sac de roba bruta, i buidar-los, humilment, sobre la Passió , Mort i Resurrecció de Crist.

És entrar en el sentit de la seva vida. És submergir-se, enamorat, en el costat obert per la llançada, i entrar en el seu joc redemptor, escampant el bé que brolla d'aquesta Pasqua a tothom , fins a la fi del món.

És tastar el fel d'una vida que no pot deixar de tenir creu, com el gra de blat que mor, i el goig d'un amor que venç l'orgull i l'egoisme que creix com el gram en el nostre cor. Combregar és com un sí de casament. Les mares sempre diuen: menja! L'Església,si tenim el cor net per combregar, ens repeteix: menja ¡i estima!. La Missa, la Santa Missa, pal de paller de la meva vida i de també la del món.