El pintor terrassenc Rafael Benet Duran, empordanès d'adopció, va morir dimarts a la seva casa de Barcelona, als 83 anys d'edat.

Nascut a Terrassa el 2 de desembre de 1931 en una família dedicada a la indústria tèxtil, Rafael Duran va ser deixeble de Manolo Hugué i del seu oncle, Rafael Benet, de qui va rebre influències en la concepció cromàtica. ?Pertanyia al grup de la sala Parés.

Rafael Duran va començar a pintar el 1946 i la seva primera ?exposició individual va tenir lloc a la sala Vayreda de Barcelona l'any 1958. Va treballar a Amsterdam, a Cotlliure i a l'Empordà, ?especialment a Cadaqués, on va exposar la seva obra a la galeria Es Portal (1971) i a la Galeria 1 (1978 i 1980).

Els temes preferits de les seves obres són els paisatges, les marines i les naturaleses mortes, en les quals es reflecteix l'aire mediterrani, perquè era un enamorat de l'Empordà.

De fet, la seva trajectòria com a pintor es va desenvolupar bàsicament a l'Alt Empordà, on va instal·lar el seu taller i residència, concretament a Cadaqués, on es va instal·lar en els anys 50 i va viure fins a l'actualitat.

Així, va arribar a tractar Salvador Dalí, va jugar a escacs amb Marcel Duchamp i va coincidir i va conversar amb Pablo Picasso durant una estada del pintor malagueny al poble francès de Ceret el 1954.

L'any 1948 va presentar la seva segona exposició a Barcelona, aquesta vegada a la Sala Parés, que es va convertir en el seu centre expositiu de referència al llarg de la seva trajectòria artística.

També va obtenir diversos guardons per les seves obres, entre els quals destaca el Premi Henri Forman de la Société Nationale des Beaux Arts de París, l'any 1980.

Entrevistat per Enric Sabater

En un article de juliol de 1971 a Los Sitios firmat per Enric Sabater, qui va ser secretari personal de Salvador Dalí, Rafael Duran explicava: «Jo vaig venir a Cadaqués fa catorze anys amb la idea de pintar camps d'oliveres, i hi va haver la desgràcia que aquell mateix anys, devia ser el 1956, es van morir tots a conseqüència d'una ràfega de tramuntana impressionant. Durant molt tamps vaig viure amb aquesta nostàlgia, però gràcies a Déu, han rebrotat una vegada més, i poden veure's ja en les muntanyes». Sabater va entrevistar Duran a propòsit de la seva exposicio de 1971 a la galeria Es Portal de Cadaqués.