Es va endur el Gran Premi del Jurado a Berlín i ha estat triada per representar Xile en la carrera dels Oscar. El Club, de Pablo Larraín, va sembrar ahir el desassossec en la jornada inaugural del Festival de Sant Sebastià amb el seu dit acusador sobre els abusos comesos a l'Església catòlica.

«El que l'Església fa escandalitza més que la meva pel·lícula», va assenyalar el director xilè, que ja fa dos anys va desfilar per la catifa vermella dels Oscar amb No, un film sobre el plebiscit celebrat el 1988 sobre la continuació de Pinochet en el poder.

«Precisament la setmana passada es van publicar uns correus entre monsenyor Ezzati, capdavanter de l'església xilena, i el cardenal Errázuriz, on s'alertava d'un sistema d'encobriment del pare Fernando Karadima, sacerdot processat per abusos sexuals», va esmentar a manera d'exemple.

«La realitat és molt més violenta que la meva pel·lícula», va afegir, «és molt fort el conflicte que es crea per a la gent catòlica de debò que veu que hi ha membres de l'església comportant-se de manera tan diferent al que difonen sobre l'amor, el perdó o la compassió».

El Club, que va inaugurar ahir la secció Horitzons Llatins del Festival de Sant Sebastià, és un thriller pausat i atmosfèric que combina la sobrietat narrativa amb una contundència demolidora per denunciar la impunitat i la doble moral de la jerarquia eclesiàstica.

La història la protagonitzen quatre sacerdots que viuen en un casalot retirat al costat del mar, on suposadament expurguen els seus pecats per diferents delictes comesos -entre ells l'abús de menors-, sota la vigilància d'una monja. Un succés inesperat i la visita d'un representant més jove de la «nova església» alteren l'equilibri a la casa. La pel·lícula intenta confrontar aquestes dues visions de la vella església.