Najat El Hachmi · Escriptora

«La majoria de les dones no en tenen prou amb trobades només sexuals»

Una amaziga a la Catalunya profunda. Una novel·la altament sensible i emotiva explica el món magribí als catalans i el món català als magribins. «La filla estrangera» (Edicions 62 i Destino) ha donat el premi BBVA Sant Joan a una catalana nascuda al Marroc

25.09.2015 | 07:27
«La majoria de les dones no en tenen prou amb trobades només sexuals»

Va néixer al Marroc el 1979. Es va traslladar a Vic quan tenia 8 anys. Es va llicenciar en Filologia Àrab a la Universitat de Barcelona. És mare d'un fill i una filla. Ara resideix a Barcelona. No treballa com a assalariada. La seva principal ocupació és escriure. El 2004 va publicar el llibre Jo també sóc catalana, el 2008 va guanyar el premi Ramon Llull amb L'últim patriarca, el 2011 va publicar La caçadora de cossos i ara presenta La filla estrangera, premi BBVA?Sant Joan. És la història d'una jove magribina formada a Catalunya que opta per restar fidel a l'autoritat d'una mare analfabeta que la porta a un casament forçat amb un cosí resident al Marroc.

No li fa vergonya explicar la masturbació femenina en un llibre que poden llegir els seus fills?

(Riu) La masturbació és una cosa natural, una cosa de la vida mateixa. No em sembla negatiu que els fills entenguin que els seus pares també tenen vida sexual.

Els homes tenen més necessitat que les dones i cauen més fàcilment en el sexe sense amor, com li passa a l'odiós Driss, de la seva novel·la?

En Driss és un home ja d'una edat i intuïm que no ha tingut gaires experiències sexuals perquè, en l'entorn on viu, el sexe fora del matrimoni està restringit. És algú que es desfoga sexualment amb la seva dona. No crec que els homes tinguin més necessitat imperiosa per raons biològiques. Hi ha qui diu que sí. No ho sé. Però del que sí estic convençuda és que un nombre important de dones necessiten que el sexe vagi acompanyat d'una mica de vincle emocional. La majoria de dones no en tenen prou amb unes trobades només sexuals.

La protagonista ja és al tren, però no s'atreveix a marxar de casa per covardia. Recomana a les adolescents marxar de casa?

Jo no recomano fer cap pas que no sigui el que es decideix a cada moment. Tot té les seves conseqüències. Ser valent té un preu i ser covard també té un preu.

Totes les adolescents filles de la immigració magribina anhelen canviar el mocador de cap per uns texans arrapats?

Moltes combinen un mocador amb uns texans arrapats. Poden arribar a ser molt diferents entre elles. La imatge del mocador amb texans arrapats explica les contradiccions i diferències existents en el col·lectiu.

Què triaria si hagués d'escollir entre el pa de pessic i la xebbakia?

(Riu) Aquest estiu em vaig tornar boja intentant trobar el punt del pa de pessic. Triar és molt difícil. M'agrada tot. Els meus orígens i Catalunya són compatibles.

La protagonista se sacrifica per fidelitat a la mare, però en surt molt mal parada. Per créixer com a persona és necessari trencar amb el claustre matern, amb la família?

Cal desprendre's de la mare. Ens aferrem molt a la mà de la mare i hi ha un moment en què ens hem de deixar anar. L'important és que amb l'altra mà tinguem on agafar-nos. Per això, molt sovint coincideix que la primera vegada que les noies ens distanciem de la mare és quan ens enamorem. Quan ens enamorem de debò d'algú que ens estima tal com som. I això és semblant a l'amor de la mare. Després ja hi tornarem, a la mare. Sobretot quan tindrem fills, ens agradarà deixar-nos cuidar com quan érem nenes. Així com el vincle amb el pare es pot trencar per sempre, per a les filles un trencament definitiu amb la mare és molt costós emocionalment.

Però molta gent sent que un abisme el separa de la mare. La meva mare i les seves amigues diuen que els immigrants faran fora els catalans de Catalunya.

Uff... Tenen altra feina a fer, els immigrants, em sembla, no?

Què és una «partidora de feines»?

Aquesta és una expressió del món amazic del Rif del Marroc. He transcrit al català l'expressió literalment. Es refereix a aquelles persones que et distreuen quan estàs enfeinat, però pot voler dir també més coses. Per exemple, és un eufemisme de meuca, i també es pot aplicar als homes.

Té més lectors catalans o magribins?

Home, catalans, perquè bàsicament he escrit en català. L'últim patriarca es va traduir al francès.

Ha estat víctima recentment d'algun acte de racisme?

Bé, directament, no. Però m'arriben comentaris... Ah, perquè tu, el teu país i la teva religió... Jo el racisme no el noto en la vida quotidiana, però jo no porto mocador. En canvi, tinc una amiga íntima llicenciada en Econòmiques que està fent el doctorat i tot el dia ha d'estar donant explicacions de per què porta el mocador. A més, la tracten com si fos analfabeta.

I s'ha sentit víctima de l'integrisme islàmic?

No.

Practica el culte religiós?

No.

És cert que pensa en català, com la progagonista del llibre?

Sí. Des dels onze o dotze anys. Una mestra tutora de l'escola ens ho va preguntar i per primera vegada en vaig ser conscient. Va ser un moment com de crisi... en què m'estic convertint, jo?

En vostè mateixa...

Sí, però jo m'he transformat en aquesta cosa estrangera en relació amb els meus pares. Imagina't que tens uns fills i de cop i volta et parlen en una altra llengua.

Vostè és berber o és àrab?

Jo sóc amazic. Berber és una denominació des de fora. Parlo amazic del Rif. L'àrab el parlo només una mica. Allà no hi ha una articulació política forta del món amazic, però hi ha un sentiment molt fort de pertinença a una cultura i una llengua pròpies.

Visita sovint el seu país, el Marroc?

No.

Què passa pel cap als francesos que voten Le Pen?

No ho sé. No ho acabo d'entendre. Per algun lloc he llegit que tenen com una necessitat d'arrelament, de conservar les arrels.

Què passa pel cap de l'Albiol quan diu que prefereix els immigrants de llengua hispana?

D'entrada ens compara a l'alça, perquè dóna per fet que tenim el mateix nivell cultural de les persones de llatinoamèrica. En segon lloc, això ja queda establert per les lleis de nacionalitat de l'Estat espanyol. Si un és de llatinoamèrica, amb dos anys de residència pot obtenir la nacionalitat espanyola. Si un és del Marroc, han de passar deu anys per tenir aquesta nacionalitat.

Com valora aquesta llei?

És una visió molt colonialista. La llengua no té per què acostar-te, hi pot haver diferències culturals molt fortes.

La independència de Catalunya interessa els ciutadans d'origen magribí?

No ho sé. Els ciutadans magribins són diversos i tenen interessos molt diferents. N'hi ha que estan molt ficats en política i d'altres que no.

Ho pregunto per saber si des del seu punt de vista personal seria interessant la independència de Catalunya.

Ah, no ho sé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema