L'Aplec de Sant Quintí de Sant Esteve

Són moltes les agrupacions sardanistes que s'han volgut sumar a la commemoració del 150è aniversari del naixement del músic Enric Morera Vives

25.09.2015 | 07:27
L'Aplec de Sant Quintí de Sant Esteve

Les darreries de setembre se celebra l'Aplec de Sant Quintí al redós d'una església romànica del segle XIII situada al poble de Sant Esteve d'en Bas, al municipi de Vall d'en Bas, a la la Garrotxa. És un monument inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Rodejada d'un frondós prat d'herba verda i gemada que roman solitària tot l'any, s'omple a vessar en aquesta diada per participar a l'Aplec i a la festa.
Des de l'any 1991 el veïnat de Sant Quintí incorporà al seu aplec el Ball de l'Esparver, conegut també amb el nom de La Batussa. A més de l'Esparver, completen el ball una comparsa formada per una lloca i quatre polls. El ball és una lluita aferrissada entre el primer i els altres, segons una antiga llegenda de la zona.
Tota la comparsa és obra de Modest Fluvià (escultor de la població, recentment traspassat), a partir de la idea dels veïns de Sant Quintí. La música com les evolucions coreogràfiques, és de Josep Bassachs. La instrumentalització per a cobla és d'Agustí Pedrico. Amb la col·laboració de la cobla La Principal d'Olot serà ballada, aquest diumenge al migdia i a la tarda.

arbúcies. L'aplec
de la ?capella
En honor de la Mare de Déu de la Pietat, se celebra cada any l'anomenat Aplec de la Capella. És una festa que ve de lluny. Les primeres referències històriques de l'aplec es remunten al 1852, quan la capella ja s'havia remodelat i s'havia construït el cambril de la sagristia. Hi ha una llegenda al voltant de la Capella. Una família pagesa trobaren una imatge en una feixa nova que volien cultivar. La seva filla petita, malalta, tingué una visió, on la Mare de Déu li deia que volia que es construís una capella al lloc on havien trobar la imatge. El capellà del poble inicià les obres. La primera documentació sobre la Capella apareix el 1527. El 1936 fou cremada i destruïda, però el 1944 s'iniciaren les obres de reconstrucció, mostra fidedigna del sentiment que sempre ha despertat en els veïns d'Arbúcies.
Cal destacar que tota la setmana hi ha hagut actes religiosos. El dissabte, dia 26, al matí es farà una ofrena floral i a 2/4 de 6 de la tarda, una audició de sardanes amb la cobla local, Arbucienca. Per diumenge, dia 27, ofici, cercavila amb gegants i grallers d'Arbúcies i sardanes , a la tarda, per la cobla, Ciutat de Granollers. S'acabarà la jornada amb la tradicional rifa d'ous, cava i pernils.

l'escala. la nit dels músics
Per avui divendres, l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu de l'Escala ha programat una audició de sardanes en La nit dels músics que formaran una cobla amb uns 50 instrumentistes escalencs, festa que s'organitza cada any i que començà el 2004.
En aquesta oportunitat hi un tema espacial i serà l'inici d'actes a la memòria del compositor local, Pere Mercader Andreu, que nasqué en aquesta vila, el 1885, fa exactament 130 anys, concretament el 27 d'octubre. Fou instrumentista de tible i tenora, deixeble d'Albert Martí. Escrigué prop de 400 sardanes, algunes d'elles amb el pseudònim de Joan Calders.
L'any 1913 fou un dels fundadors de La Selvatana, es retirà com a músic actiu el 1950. morí a Cassà de la Selva el 15 de juliol de 1969.
Els actes commemoratius amb motiu del 130è aniversari del naixement del compositor Pere Mercader Andreu (1885-1969) s'allargaran durant tota la tardor de 2015 i comptaran amb activitats com una conferència a l'entorn de la figura del compositor o la presentació d'un cd de sardanes seves.

girona a morera
Amb motiu d'escaure's els 150 anys del naixement d'Enric Morera Vives, ( 22 de maig de 1865) són moltes les agrupacions sardanistes que han volgut recordar llur figura i li han dedicat audicions i concerts. No cal oblidar que és l'autor de sardanes tan populars i conegudes com: L'Empordà, Les fulles seques, Catalunya, La sardana de les monges, La Santa Espina, Baixant de la font del gat...
El seu biògraf, Ignasi Iglesias, anotà: La música és la seva immensa passió. En tot el que escriu posa la mateixa fe i el mateix amor, tant si es tracta d'un cançoneta, com d'una sardana, d'un poema simfònic, com d'un drama líric.
Per aquest motiu Els Amics de la Sardana Terranostra de Girona han organitzat una ballada per diumenge, a la plaça Independència, a les 6 de la tarda amb la cobla Rossinyolets en que s'interpretaran 3 sardanes del mestre Morera.
Les sardanes que s'oferiran seran: Catalunya estrenada el 1920. Baixant de la Font del Gat estrenada a Barcelona el Palau de la Música de Catalunya el 1926 i La Santa Espina estrenada el 1907, aquesta la deixen pel final i per tancar la diada, car és l'Estrella de la sardana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema