La darrera campanya arqueològica al poblat medieval abandonat de Santa Creu de Rodes, al Port de la Selva, ha tret al descobert tres tombes infantils retallades a la pedra d'entre els segles IX i X.

Són les primeres tombes d'infants que es troben en aquest indret i estan a tocar de cinc tombes més d'adults. Al seu interior gairebé no hi ha restes humanes i estan molt malmeses perquè al damunt s'hi va construir el poblat que data entre el segle XI i XII.

Entre els objectes descoberts aquest any destaca un anell, un penjoll, un dau i una empunyadura d'espasa. El jaciment es va començar a excavar el 2006 i aquesta és la desena campanya que s'hi fa i que finalitza avui.

No és la primera vegada que apareixen tombes antropomorfes a sota d'una de les cases del poblat de Santa Creu de Rodes. En la campanya d'enguany, però, destaca perquè per primer cop se n'han trobat tres que contenien infants. Són petitones, com a molt corresponen a nens de dos anys, i apareixen molt a prop de cinc tombes més d'adults. Segons explica una de les co-directores del jaciment, Anna Maria Puig, «no podem descartar que es tracti d'un espai reservat a una família».

Les datacions que s'han pogut fer situen les restes entorn del segle IX i X quan els terrenys eren utilitzats com a una necròpolis. Com que la zona va passar a ser una sagrera per estar prop de l'església, a partir XI i XII va ser l'indret escollit per construir-hi el poblat de Santa Creu de Rodes, molt vinculat al Monestir de Sant Pere de Rodes. La gent s'hi sentia protegida.

El poblat va viure una etapa d'expansió a partir del segle XIV. Les restes arqueològiques demostren que hi va haver molta activitat de compra-venda de terrenys amb reformes i reparcel·lacions. Una de les dades més rellevants és que les estances descobertes es corresponen a cases d'entre 80 i 100 metres quadrats, una superfície gens habitual a les cases d'aquella època. Els arqueòlegs treballen amb la hipòtesi que servien de fondes per allotjar als peregrins d'arreu d'Europa que venien fins al Monestir de Sant Pere de Rodes. Els que podien pagar, s'allotjaven al poble hi trobaven i gaudien de tots els serveis.

A finals del segle XV, però, la gent va abandonar sobtadament el poblat, possiblement per un atac de pirates o per la decadència del monestir. El cas és que els habitants van abandonar les cases amb el que van poder. Sí que es van endur les teules, fetes amb un material difícil de trobar, per reaprofitar-les en el seu següent destí. Aquest fet ha estat clau per la conservació del poble, segons explica Montserrat Mataró, també codirectora del jaciment. Sense teules, les cases es van esfondrar més ràpidament i les mateixes parets caigudes van servir per «segellar» i protegir les restes.

En campanyes anteriors es van localitzar eines, ceràmiques molt elaborades i objectes quotidians. Enguany destaca per exemple un anell de bronze molt petit, segurament d'un infant, així com un penjoll d'ambre, un dau fet d'os i una empunyadura d'una espasa. Les cases excavades estan just davant de l'església de Sant a Helena de Rodes.