El CaixaForum Girona rescata una figura capdal de la fotografia moderna, el barceloní Gabriel Casas (1892 - 1979), personatge bohemi que no va plantar l'objectiu de la seva càmera només davant les autoritats institucionals, sinó que va tenir sensibilitat social i va conèixer i documentar els ambients més sòrdids de la Barcelona de les prostitutes, les famílies sense sostre, les manifestacions polítiques i les batusses, en una època que la policia i els revolucionaris anaven a trets pels carrers a plena llum del dia.

«Gabriel Casas va canviar de forma radical la manera d'acostar la gent a la notícia en un moment que la fotografia va deixar de ser una mera il·lustració per passar a ser notícia en si mateixa», va explicar ahir l'historiador de la fotografia a Juan Naranjo, comissari de l'exposició Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat (1929-1939), organitzada conjuntament amb el Museu Nacional d'Art de Catalunya i l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Malgrat tenir molta notorietat a la dècada del 1930, Casas va quedar eclipsat durant quatre dècades per la censura franquista. No hi devia ajudar gaire el fet que s'ha?gués destacat en la Barcelona republicana i, després, durant la Guerra Civil, hagués treballat per a la Generalitat als departaments de Cultura i Economia, i al Comissariat de Propaganda. Després de la guerra, va ser condemnat a presó i desposseït del permís per exercir com a fotògraf de premsa. A partir d'aleshores, es va dedicar a la fotografia industrial, al retrat en publicitat i a la il·lustració.

Amb 150 obres, l'exposició rescata una figura que va saber estar connectada amb els corrents d'avantguarda. Casas va ser un home proper a Rafael Barradas (gran promotor de l'art modern), va participar a tertúlies amb Salvador Dalí i Lluís Montanyà, i va tenir la valentia d'innovar i estar a l'alçada dels corrents avantguardistes internacionals, però tot això li va anar en contra i li va costar la castració quan van arribar els militars amb la seva dictadura.

Segons Juan Naranjo, tot això es va produir en una Espanya «farcida de contradiccions» i que, per una banda, era capaç d'admirar el món amb l'Exposició Universal de Barcelona de 1929 i, per l'altra, patia una greu crisi econòmica i social, i un alt nivell d'analfabetisme en la població.

«El compromís de Casas amb l'avantguarda és tal que sobrepassa la seva època i es manté encara vigent avui», va sentenciar el comissari.

A la mostra hi destaca la fotografia social amb imatges del Barri Xino barceloní i de col·lectius desfavorits així com el retrat de personalitats de l'època i gent anònima, entre d'altres. Hi ha també exposat material documental i objectes personals de l'autor.

Aquesta és la primera gran exposició dedicada a Gabriel Casas.

Casas va ser un fotògraf molt prolífic, tot i que encara és poc conegut. Es van salvar més de 20.000 negatius; la resta va ser decomissada el 1939 o es va perdre en els múltiples trasllats del seu estudi. El fons fotogràfic va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya per voluntat de l'autor juntament amb material privat i documental.