El professor Xavier Antich va defensar ahir, en la lliçó inaugural del curs, el "caràcter indissoluble" de la recerca i la docència, i va afirmar que la recerca universitària "està més a prop de lanaturalesa creativa de l'art que dels laboratoris".

Antich va pronunciar la conferència Recerca i producció de coneixement. Responsabilitat i reptes de la universitat al segle XXI.

El ponent va fer una defensa aferrissada de la necessitat d'una recerca lliure i creativa, "no ?subordinada a la lògica dels mercats", i es va preguntar retòricament: "Quants professors de ciències hem escoltat els col·legues de lletres? I viceversa?" Per Antich, les barreres entre lletres i ciències -la UdG té els dos campus a extrems oposats de la ciutat- no són només arquitectòniques. "Estem renunciant a un diàleg d'una gran riquesa", va advertir.

Per demostrar la riquesa que es perd, Antich va explicar una insòlita col·laboració entre la història de l'art i la medicina. El pintor Rafael va retratar fa cinc segles la seva estimada amb una estranya taca al pit esquerra. No ha sigut fins l'actualitat que un professor de radiologia clínica ha diagnosticat, a partir d'aquella rara taca fosca, un càncer de mama. "La recerca universitària hauria d'afavorir aquest intercanvi que ara no es produeix".

La recerca no ha de servir en cap cas per "justificar l'estatus d'investigador o les ajudes rebudes". La recerca és "un salvavides contra el buit". Antich, que va citar Marx, Hegel i Spinoza, va avisar que els ciutadans no són "objectes passius" i que les institucions i els museus s'estan "girant com un mitjó" per considerar aquest ciutadà "actiu i empoderar-lo", i "la universitat també ho ha de fer", ha de "contribuir a canviar literalment la societat".