Nobel de Química per revelar els mecanismes de reparació de l'ADN

Tomas Lindahl, Aziz Sancar i Pau Modrich han estat guardonats per possibilitar l'aplicació de nous tractaments en la lluita contra el càncer

08.10.2015 | 14:55
La Reial Acadèmia de les Ciències va anunciar ahir el Nobel de Química.

El Nobel de Química 2015 ha reconegut tres investigadors per revelar els mecanismes de reparació de l'àcid desoxiribonucleic (ADN), el que ha millorat la comprensió de mals hereditaris, fent possibles nous tractaments contra el càncer. El suec Tomas Lindahl, el turc Aziz Sancar i el nord-americà Paul Modrich han cartografiat i explicat com les cèl·lules reparen el seu ADN i salven la informació genètica, ajudant a entendre millor el seu funcionament, segons assenyala la Reial Acadèmia de les Ciències Sueca.
Els estudis dels tres investigadors han revelat una aparent impossibilitat química: com cada còpia del material genètic humà és sorprenentment similar a l'original tot i que tots els processos químics siguin propensos a errors aleatoris i que l'ADN estigui sotmès a més a radiació perjudicial i a molècules reactives.
Mentre feia un postdoctorat a la Universitat de Princeton (EUA) a finals de la dècada de 1960, Lindahl va començar a estudiar l'estabilitat de la molècula d'ADN, en una època en què la comunitat científica creia que aquesta era molt resistent. Més tard, els seus experiments van provar que l'ADN patia un deteriorament lent però notable, per la qual cosa havien d'existir sistemes moleculars per reparar aquests defectes. Va començar així a buscar enzims reparadors usant ADN bacterià, similar a l'humà, fins que en va trobar un que eliminava les restes danyades.
Si Lindahl va obrir les portes a un nou camp de recerca, Sancar va resoldre una altra incògnita: com les cèl·lules afronten els danys provocats per la radiació ultraviolada. Sancar, un graduat en Medicina que després va començar a estudiar bioquímica, es va traslladar a la Universitat de Texas (EUA) a mitjan dècada de 1970 per intentar esbrinar com els bacteris exposats a dosis mortals de radiació ultraviolada podien recuperar-se si eren il·luminats amb llum blava visible. I uns anys després va aconseguir clonar el gen de l'enzim reparador (fotoliasa) i fer que el bacteri la produís.
Paul Modrich, en col·laboració, amb Matthew Meselson, biòleg molecular a Harvard (EUA), va demostrar usant els grups metil que la reparació de l'ADN és un procés natural que corregeix els desajustos ocorreguts quan es duplica.
Lindahl, Modrich i Sancar succeeixen a l'alemany Stefan Hell i els nord-americans Eric Betzig i William Moerner, guardonats per establir les bases de la nanoscòpia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema