U

na ruptura i 72 de les raons que l'han provocat. Així arrenca, sense preàmbuls ni manies, l'ambiciós musical 73 raons per deixar-te: amb els retrets que s'escupen els dos protagonistes de la història, en Toni (Marc Pujol) i la Mercè (Mercè Martínez), mentre finalitzen la seva relació de tres anys. Ho fan amb la gràcia i la força de qui se sap capaç de conquistar l'espectador des de la primera nota, i amb una complicitat que, en el cas de Pujol i Martínez, és sinèrgica, acurada i molt realista i que creix a mesura que mostren com aquell amor nascut a primera vista (entre una pija i un idealista revolucionari) es va marcint entre esperances, promeses de canvi, pors i molt d'humor. I tot sota l'atenta mirada d'en Ferran, el pare de la Mercè (Abel Folch) i la Rosa, la mare d'en Toni (Mone Teruel) els quals actuen d'àngel i dimoni, en una reflexió constant sobre l'amor, el desamor, la mort, la família o la soledat.

Tot i que en un inici, la trama, ideada per Guillem Clua i musicada per Jordi Cornudella, ironitza amb encert i mala llet sobre els tòpics que envolten les relacions amoroses, escena rere escena aquest efecte es difumina en girs esperats i clixés innecessaris fins a caure definitivament en un intent de drama final que resulta incòmode i que fins i tot, fa mandra de veure.

Una sensació que es repeteix cançó rere cançó -d'un total de catorze- amb un repertori que esclata com una alenada d'aire fresc, però que va perdent força fins a convertir-se en una mera brisa monòtona i repetitiva, tot i la magnífica interpretació que en fan els quatre protagonistes i els músics Andreu Gallén i Víctor Pérez. Tot al contrari de la brillant escenografia de Ricard Prat, que en la seva senzillesa -una paret i uns bancs- és capaç de mudar un cop i un altre per transportar l'espectador en diferents escenaris com un vagó de metro o el pis dels ena?morats.

I tot plegat, mantenint sempre el misteri de la 73a raó de la ruptura. La que ho comença i acaba tot en una obra musical dirigida de nou per Elisenda Roca (T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré).