Sí, sí ! Durant tres setmanes, més de dos- cents bisbes, professors, tècnics i pensadors, després d'un any d'estudis i de recollir dades, reflexionaran sobre el matrimoni. Malgrat ser un tema tan comú, tan multitudinari en l'experiència humana, tinc la sensació de que és un tema poc conegut. Tal com sona. Què és el matrimoni? Quines condicions d'èxit ha de reunir? Quins coneixements requereix? Quins són els seus elements essencials? Quines són les seves "malalties" i les seves "teràpies"? Quines múltiples finalitats té? Què és prioritari?

Malgrat tanta complexitat de construcció i de funcionament, res és tan simple, tan clar, tan il·lusionant, tan natural, tan lliurement anhelat, i tan agraït, diversament, tan capaç de plenitud i de fracàs. La realitat del matrimoni és, culturalment, la realitat primera: la més vella dels éssers humans. Encapçala, pràcticament, la Bíblia. I de la descripció que en fa el Gènesi es manifesten, almenys, tres coses, com tres elements fundadors: que els que es casen són persones, que són home i dona; que aquesta diferenciació és necessària per la seva unitat i la seva complementarietat; que aquesta complementarietat és necessària per la seva felicitat; que el matrimoni no s'acaba en si mateix, que creix, que es conforma, que s'expansiona amb els fills i que el "terreny matrimonial" -per dir-ho amb termes de patrimoni, de paternitat i maternitat- esdevé una parcel·la humana d'una importància cabdal. És tan important que sembla que es pot dir que el món val el que valen les seves famílies.

Fins aquí, el marc matrimonial més comú en la cultura humana. És un realitat natural on es juga una gran part de la felicitat. El protagonista és la persona, les persones, que s'hi perfeccionen en el goig d'una donació permanent, goig i creu, creu i goig, com totes les coses humanes, i plenitud. Més de dos-cents Bisbes reflexionaran sobre aquest matrimoni: els homes se l'han trobat fet. No l'han inventat ells. L'Església estima la persona humana. Vol posar al seu servei la veritat de la seva Tradició viva, la dignitat de la persona humana i el consol del seu amor.