El director de cinema argentí establert a Madrid José Skaf construeix en la seva òpera prima, Vulcania, un film de ciència-ficció amb rerefons social que imagina una comunitat futura dominada fèrriament per dues famílies. La pel·lícula, projectada ahir dins la secció oficial Fantàstic del Festival de Cinema de Sitges, se situa en un futur immediat i imaginat en què la societat, tal com la coneixem, ha quedat destruïda a favor d'una nova forma d'estructura social, o potser no tan nova.
Un aparent accident fa que enviudin els dos personatges protagonistes, Jonás (Miquel Fernández) i Marta (Aura Garrido), i les ganes de saber què ha passat portaran el primer a buscar l'explicació de qui són els líders de la comunitat, quins són els seus foscos interessos i què hi ha darrere dels límits, a l'exterior. En la presentació, Skaf va reconèixer que encara que li agraden les últimes distòpies cinematogràfiques com a espectador, van tenir més present la pel·lícula El bosque, de M. Night Shyamalan. "A Vulcania no expliquem la història d'un futur, el film és atemporal i està deslocalitzat expressament, per poder transmetre una història el més universal possible", va explicar Skaf.
El veterà del grup, José Sacristán, va recordar que "ja en l'època de Byron Haskin, amb títols com La guerra dels móns, la ciència-ficció era una metàfora de la Guerra Freda, i fins i tot films com King KongIndependence Day demostren aquesta relació entre ciència-ficció i la seva translació a qüestions socials i polítiques".
El repartiment de luxe del film de Skaf el completen els artistes Ana Wagener, Ginés García Millán o Silvia Abril.
