De Ubu, rei a Ubu, funcionari al servei de l'apartheid. El director William Kentridge va portar diumenge a Temporada Alta el seu darrer muntatge, Ubu i la Comissió de la Veritat, que trasllada la sàtira del rei despòtic a la Sud-àfrica que ha de fer net després de la discriminació racial. Aquí, el protagonista viu a les clavegueres del règim, aprofita les nits per a cometre els seus crims i de dia els amaga al tribunal que jutja els culpables per promoure la reconciliació nacional.
Les declaracions davant de la Comissió de la Veritat les fan els titelles de la Handspring Puppet, mentre les aberracions que descriuen les víctimes són projectades en forma d'il·lustració o d'imatges documentals en una pantalla. Deshumanitzats els testimonis dels qui pateixen -per exemple una mare obligada a presenciar com cremen el seu fill-, els humans de l'espectacle són Ubu i la seva esposa, que dansen i riuen al ritme de la seva culpa.
A estones amb problemes de ritme i d'altres plantejat amb un distanciament que fa difícil entrar-hi, el muntatge no és rodó, però remou la panxa. Rere els putxinel·lis i la caricatura, el missatge és clar: sempre hi haurà un Ubu per a justificar-se convençut i sense vergonya amb frases com "no era personal, era la guerra".
