Després de triomfar a Barcelona i, l'estiu passat, a Peralada, Temporada Alta ha dut a Girona el musical que sobre El petit Príncep que proposen Àngel Llàcer i Manu Guix. Una lectura que hauria de continuar essent obligada en ple segle XXI tot i que l'aviador i escriptor francès Saint-Exupéry la va publicar el 1943 per, a partir d'un relat tendre i poètic, fer profundes reflexions sobre el món dels adults, la mirada dels nens i l'essència dels valors humans. Amb una posada en escena espectacular a base de projeccions, i unes cançons perfectament interpretades per l'elenc (a Girona, Llàcer, que també feia el paper de narrador-aviador, va deixar pas a Ivan Labanda), el resultat no podia ser cap altre: l'auditori ple de dalt a baix diumenge en les dues funcions que es van programar i el públic aplaudint dret, entregat, al final de l'espectacle.

Durant una hora i mitja l'espectador vola a l'asteroide B-612, creua el desert i visita el planeta del Rei o el món del geògraf. I tot amanit amb cançons i una escenografia de primera que acaba deixant embadalits grans i petits i provocant més d'una reflexió quan s'obren els llums al voltant de què vol dir fer-se gran. Un espectacle infantil que, aquesta vegada sí, pot considerar-se per a tots els públics. Perquè, desenganyem-nos, massa sovint sota aquesta etiqueta es dóna gat per llebre.

Al muntatge de Llàcer i Guix cal destacar també la poderosa veu d'Elena Gadel en el paper de la rosa, i un petit príncep que des del primer segon és capaç de ficar-se l'auditori a la butxaca. Una demostració, al cap i a la fi, que també es pot fer teatre comercial de qualitat dirigit a tots els públics. Més Petits prínceps fan falta a l'escena catalana.