"La gent que surt dels meus espectacles diu que ha rigut molt però no sap ben bé de què". Aquest és, de fet, l'objectiu que persegueix el pallasso Marcel Tomàs, que porta dotze espectacles a les esquenes amb els quals ha aconseguit crear un llenguatge propi que fusiona humor, teatre gestual, música i audiovisuals. Després d'estrenar al Temporada Alta una trilogia de monòlegs, torna al festival amb 'La Banda del Teflón' on, acompanyat de Mariona Ponsatí i Toni Escribano, estripen diferents escenes quotidianes per tornar-les situacions surrealistes i còmiques. El muntatge no explica cap història en concret sinó que es farceix de referències properes a l'espectador amb l'únic objectiu de fer-lo riure.

Marcel Tomàs i la seva companyia, Cascai Teatre, estrenen aquest cap de setmana 'La Banda del Teflón', una amalgama de situacions quotidianes passades pel sedàs de l'humor gestual d'aquest pallasso modern. "Hem volgut humanitzar els pallassos i fugir de la idea de l'home amb nas vermell i vestit de coloraines", explica Tomàs. L'essència, però, és la mateixa dels pallassos tradicionals: fer riure el públic.

Cascai Teatre és un dels noms habituals del Temporada Alta, un festival on els anys 2010, 2012 i 2014 hi ha estrenat la trilogia de monòlegs ('Zirocco', 'Hotot' i 'El Pillo'). Engany, Tomàs torna al festival de la mà de dos actors més -Mariona Ponsatí i Toni Escribano- a qui fa cantar, actuar i fer teatre gestual. "M'agrada que els actors suïn dalt l'escenari", diu fent broma.

"Estripar les situacions quotidianes"

Darrera de 'La Banda del Teflón' no hi ha cap fil argumental i no s'explica cap històrica concreta sinó que, en paraules de Tomàs, "s'estripen" situacions quotidianes per tornar-les surrealistes i còmiques. De fet, el nom del muntatge arrenca d'una situació d'aquestes característiques. "Un dia vaig veure com dos lampistes es discutien perquè un s'havia oblidat la cinta de teflón, com si d'una tragèdia es tractés, i d'aquí va néixer la idea", explica el pallasso, que afegeix que tothom té un amic o un parent que podria protagonitzar històries com les que es representen a l'obra.

Dalt l'escenari, els actors canten, ballen, fan mim i tenen converses còmiques entre ells. Marcel Tomàs ha fet d'aquesta fusió de llenguatges la seva marca d'identitat fins a convertir-lo en una manera pròpia d'actuar.

Juntament amb el pallasso, Susana Lloret s'encarrega de la direcció i també ha participat de la idea original. Reconeix que, tot i que l'espectacle està ple de moment d'improvisació, cal que sigui molt pautat perquè és com una coreografia on converteixen diferents elements.

'La Banda del Teflón' s'estrena dissabte 17 d'octubre a la Planeta i farà una segona funció el diumenge 18. Al febrer està previst que torni a aquesta sala ja que per Temporada Alta ja està pràcticament tot venut. També farà gira per teatres de les comarques gironines i la voluntat és portar el muntatge a Barcelona. "No som actors televisius i la crisi encara es nota, tot costa molt", reconeix Tomàs.