Aquesta Fira és un mercat d'espectacles confegit a partir de noves creacions artístiques inspirades en els trets culturals propis de Catalunya i la Mediterrània. Se celebra anualment a Manresa des de l'any 1998 i ha esdevingut un marc d'intercanvis entre professionals del sector que venen i compren espectacles. S'inaugurà ahir i durarà fins diumenge, dia 18.

Entre les moltes i variades actuacions de tota mena hi ha la participació de la nostra cobla amb projectes nous i àdhuc innovadors.

Ahir mateix actuà la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona amb Kuik Dance. Un espectacle on es veu la cobla com mai s'ha contemplat, on veient com Kulbik coreografia els grans èxits de la música per a Cobla i es descobreix com la música electrònica de Mario Nieto casa a la perfecció. Aquests espectacle s'anirà oferint a diferents llocs de Catalunya.

Per avui, al Teatre Conservatori i a les 11 de la nit hi haurà l'actuació de la cobla Selvatana i Germà Negre. La trajectòria de la Selvatana és àmpliament coneguda per la seva qualitat interpretativa, ara, també se sumen a les moltes noves iniciatives amb les quals combina i conjuga la música de cobla amb altres elements musicals, en aquest cas amb Germà Negre, un grup de música format a Banyoles l'any 2012. El seu estil és principalment el folk, amb un aire clarament festiu. Germà Negre, un dels grups actuals que millor connecta amb el públic jove, fa un pas valent en la seva carrera: un espectacle acompanyat de cobla i esbart! Ball popular, sonoritats mediterrànies i les cançons tradicionals de sempre són els ingredients d'aquesta aventura que vol recollir l'essència de les festes majors d'arreu dels Països Catalans. L'Esbart que actuarà en aquest espectacle, serà l'Esbart Dansaire de Fontcoberta.

Un altre espectacle amb la participació de la cobla serà el diumenge, dia 18, al Teatre Kursaal, a les 7 de la tarda, amb l'actuació de la cobla Marinada i Cor ARSinNOVA i Factoria Mascaró. L'espectacle commemora el 150è aniversari del naixement del compositor Enric Morera. Ho fa amb un ambiciós projecte que recupera la primera obra de sarsuela catalana escrita per a cobla i veus, La viola d'or. amb lletra d'Apel·les Mestres. Estrenada a la Garriga el 1914, així torna als escenaris amb una potent producció que inclou veus líriques ?destacades, cobla, actors i cos de dansa.

aplec de les roquetes

Tot a punt per la celebració de l'Aplec de les Roquetes, diumenge, dia 18. Una de les concentracions més cabdals i multitudinàries que se celebren. El parc de la Guineueta de Barcelona acollirà aquest aplec amb la participació musical de les cobles: La Principal de la Bisbal, La Principal del Llobregat, Montgrins i Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, amb sessions de matí i tarda. Enguany es farà un homenatge als gegants de Nou Barris, en Baró i la Trini que compleixen 30 anys i s'estrenarà la sardana Els gegants de Nou Barris, fan 30 anys, que ha compost Marcel Artiaga, tible de la cobla Montgrins. Es tindrà un record per a Lluís Almoyner que fou president de l'entitat i que morí fa 10 anys, a la seva memòria s'interpretarà El noi de can Pujol, de Josep Viader, i a la tarda una recordança per a de Tomàs Gil Membrado, amb la interpretació de La flama de la sardana. El mestre Gil morí l'any passat als 99 anys. Després del dinar de l'Aplec, la Banda Simfònica Roquetes Nous Barris oferirà el tradicional concert d'esbarjo i es ballarà la sardana El parc de la Guineu, de Pere Fontàs amb un fanalet encès a l'entrada de fosc.

discografia

La Vila de la Jonquera

La cobla Jonquerenca està preparant el que serà un disc d'aquesta formació coblística, que enregistraren el passat dia 10 a Estudi 41 d'Aiguaviva. Serà un treball que contindrà diverses noves sardanes i per tant inèdites, i altres de més conegudes i populars. En les d'estrena hi figuren: Camí dels setanta i Recordant la Maria de Jaume Oliver, Fanny i Centenari de l'avi Roc de Joan Puig, Per tu Mateu de Miquel Vilardell, tots ells components actuals de la cobla, complementa aquesta primera part Catalina de Vicenç Bou. Altres sardanes que no havien estat enregistrades: Arrels de Catalunya de Joan Callís, Els jardinets de Gràcia d'Artur Rimbau, El Jacques d'Espolla, de Joan Morata i La plaça de la Cellera de Max Havart, i la darrera par són sardanes balladores: Saltirona de Joan Callís, Florejada de Pere Mercader i Les ninetes de Blanes de Josep Vicenç Xaxu. Tot un ventall de diferents autors i gèneres el que s'ofereix en aquest disc, que es gravà recentment i ben aviat serà al carrer.

Disc d'Amer

La vila d'Amer, és una de les poblacions que sempre ha comptat amb un gran nombre de músics de cobla i entre ells, sense menysprear-ne cap, cal destacar la figura del mestre Pere Fontàs Puig (1932-2002). Fou instrumentista de fiscorn i piano, estigué a les cobles La Principal Amerense, Montgrins i Selvatana, de la qual en fou director 30 anys. A més escrigué 85 sardanes, ballets populars, ball de gegants, etc. Practicà, també la docència. L'any 2003, la vila encetà el concurs musical de composició "Memorial Pere Fontàs". Ara la cobla Ciutat de Girona, dirigida per Jesús Ventura ha enregistrat, als Estudis 41 d'Aiguaviva, diferents sardanes que foren guardonades en les diverses convocatòries.

Són aquestes: Sant Martí d'Empúries, de Josep Coll Ferrando, Romanç de la Brígida i en Climent, de Jordi Moraleda, L'estrella del dia, de Pau Castanyer, Santa Brígida, d'Agustí Pedrico, Pere Fontàs en la memòria, de Jaume Cristau, Joiosa vila d'Amer, de Josep Solà, La vall del riu Brugent, de Jaume Cristau, Terra d'avellanes, d'Agustí Pedrico, Una rosa per Amer, de Jaume Cristau, La faràndula del Brugent, de Jesús Bosch, Torre de Rocasalva, Joan Vila, D'Amor"amerats2 de música, de Jaume Cristau, Records amerencs, de Francesc Teixidó, Recordant temps millors, de Jesús Bosch, L'Amer d'en Fontàs, d'Antoni Serra i Els cingles de sant Roc, de Joan Vila.

Disc de la Barítona

Fa en parell d'anys aparegué un nou instrument per integrar-se a la formació de cobla: La Barítona. És un instrument de doble canya, més greu que la tenora i que complementa la família de xeremies de la cobla. Està finat amb en Fa i sona una quarta més greu que la tenora a l'octava baixa del tible. El mecanisme, el sistema de claus, és homòleg al de la tenora i ofereix un registre molt semblant que va del Fa greu (Si1 real) al Mi sobreagut (La+real). Aquest instrument és una realitat gràcies a un programa de recerca de l'Institut d'Estudis Catalans dirigit per Joaquim Agulló. Naturalment per la incorporació d'aquest instrument a la formació tradicional de la cobla calia escriure noves composicions o arranjar les existents per aquesta nova incorporació. Això s'ha fet, s'han escrit sardanes i música de cobla i arranjaments d'algunes sardanes.

Fruit d'aquest treball és el disc que ha enregistrat la cobla La Principal del Llobregat, sota la direcció de Francesc Benítez, essent intèrpret de la barítona; Jordi Campos.

Les obres originals que s'han gravat i els autors són: Calamus quintus (sardana) de Jordi Leon, Migjorn (sardana) de Manuel Oltra, La barítona que mirava al cel (sardana) de Marcel Casellas, La Plaça del poble d'Andorra (sardana) de Marc Timon, Cinc miniatures per a cobla i barítona: Introducció, Vals-Valset, A l'entorn de la dansa, Marxa-bolero, Allegro, de Jordi Vilaró, Poema de llum, de Carles Marigó i Juny, sardana original de Juli Garreta, adaptada.