En la Jornada Mundial de les Missions, que celebrem aquest diu?menge, he recordat aquesta expressió de l'apòstol Sant Pau, el gran missioner i evangelitzador. N'he fet memòria tot pensant en la multitud de missioners i missioneres que, urgits per la necessitat d'evangelitzar tothom, han deixat famílies, amics, països d'origen, comoditats... per anar on han descobert o se'ls ha indicat que calia el seu testimoniatge. Podem posar rostre a aquests missioners i missioneres. En coneixem alguns, i hem escoltat la seva experiència quan retornen per un temps a descansar, a veure la família o a formar-se millor.

Aquest devessall de generositat per evangelitzar certament que ha donat molt de fruit. Avui, les esglésies dels països en missió, en molts indrets, són un ?exem?ple de vitalitat, de testimoniatge evangèlic, de creixement responsable.

Mn. Joan Soler, missioner al Togo, ens explica en una reunió de capellans ordenats els darrers anys que a la seva parròquia les celebracions eren ben vives i festives, amb moltíssima participació. I en el catecumenat es preparen, durant dos anys, més de mil nois i noies -i adults- per esdevenir cristians. Ens parlava de l'interès per una formació continuada, de la responsabilitat de les comunitats dels poblats amb els seus catequistes... provocava en nosaltres una sana enveja. Tanmateix, també ens parlava de les moltes necessitats materials que tenen per mantenir les institucions de formació, d'acollida i d'ajuda.

La majoria d'institucions de Vida Consagrada tenen vocacions a les esglésies de països en missió i no a la nostra societat nord-occidental, amb el que això significa de vitalitat eclesial. És un fet constatable que, en aquests moments, preveres dels països als quals des d'aquí es varen enviar sembradors de l'Evangeli han arribat a nosaltres per servir-nos pastoralment a causa de la manca de preveres. Això mateix succeeix amb els seminaristes. Els bisbes d'aquí hem de demanar ajuda als bisbes d'aquestes esglésies. [...] (Extret del full Parroquial d'aquesta setmana).