Adrià Puntí és dels valents que s'atreveixen a viure sense timó i en el deliri, una pràctica arriscada reservada només a grans creadors. Tot en ell és imprevisible. També l'entrevista, que comença a l'inrevés, amb preguntes de l'entrevistat a l'entrevistador:

Ha escoltat el disc?

Dues vegades.

I què li sembla?

Em sembla que aguanta una, dues, tres i moltes més audicions.

Merci, merci. Per cert, té el llibre?

No.

Li'n guardaré un a casa.

Gràcies. Ja passaré. De moment em conformo a posar-me en el meu paper i començar les preguntes perquè m'expliqui això tan poc habitual de publicar un disc i simultàniament un llibre-disc.

L'enclusa i el cop de mall és un segon disc complementari a La clau de girar el taller. L'enclusa, a més de música, té poesia, fotografies, dibuixos... Òbviament, els dos projectes poden anar per separat, però jo entenc que junts permeten gaudir d'un viatge molt suculent.

Els dos surten el mateix dia?

Sí, els dos es van posar ahir a la venda.

O sigui, La clau de girar el taller té 13 cançons i L'enclusa i el cop de mall té 9 cançons més, en total 22 cançons?

Sí, però algunes de les cançons de L'enclusa i el cop de mall són versions de cançons que ja es troben a La clau de girar el taller, mentre que la resta són cançons diferents.

A la presentació d'aquesta nit a l'Auditori tocarà totes les cançons dels dos discos?

No. No les cantaré totes. L'endemà encara hi seríem. Faré una selecció de cançons dels dos discos i també faré revisitacions a temes de Pepalallarga, L'hora del pati, Maria, Triquiñuelas al Óleo, La Columna de Simeón...

Una de les cançons de La clau de girar el taller fa: "L'esperit et cou, la pell et bull, per un desig (...)" Quin és el seu desig, Adrià Puntí?

El meu desig pot no tenir a veure amb el sentit de la cançó i del disc. Tinc molts desitjos. Potser sóc poc desitjable, però sóc molt desitjós.

Digui algun d'aquests desitjos, home...

[Canta] "Sols puc dir-te amic meu / que no t'enganyo".

Això és un desig?

Això no és un desig, però pot formar part d'un desig: esbrinar el que hi ha dins molt i molts cors.

Una altra cançó és un homenatge a un boig que porta un telèfon roig pel mig de la ciutat.

No dic boig en un sentit pejoratiu. Parlo d'aquell personatge que coneixem tots que anava per Girona amb un telèfon vermell a la mà, un telèfon d'aquells d'abans, enormes, i molta gent se'n reia. Jo, la veritat, no me'n vaig riure mai, sempre el vaig respectar.

I diu que ell "té l'esperit sa"?

Penso que ell té els seus moments, com tothom. Sigui com sigui, té la seva dignitat i es deu sentir satisfet.

A vostè el van enviar mai a buscar la clau de girar el taller?

D'una manera o altra, sí. Perquè n'he hagut d'anar a buscar moltes, de claus. Ara bé, això que diu la cançó de fer la vaca i pintar-li a un la dallonses amb mini [pintura taronja antioxidant], no van pas tenir collons de fer-m'ho.

Ho van intentar?

No, però en el decurs de la vida me n'han fet fins i tot de més grosses. Però ara és millor parlar de coses positives.

Vostè, a l'edat de l'adolescència, ja va tenir clar que no volia tancar-se al taller o a la botiga.

Però vaig treballar al taller. I, la veritat, m'ho vaig passar molt bé. Penso que és un procés d'aprenentatge, el que vaig fer al taller. I a hores d'ara em serveix, em sento com si treballés al taller.

Era el taller del seu pare? Què fabricaven?

Sí. Fabricàvem màquines impressores, màquines d'impremta. Des de petit ja corria per allà. Tot i que més tard vaig a anar a la meva, l'aprenentatge al taller m'ha servit molt.

Els joves aprenents, quan entraven al taller, patien la broma. Els enviaven a buscar la clau de girar el taller, que no existia, o era una andròmina inútil molt pesada que havien de carregar penosament. El títol és una metàfora de com va el món?

Té una part humorística i sarcàstica, però el títol La clau de girar el taller és seriós i vol posar les coses al seu lloc.

Què li preocupa, què s'ha de posar al seu lloc?

La situació política em preocupa. Entre els uns i els altres, estan marejant la perdiu. Per un cantó i l'altre hi hauria d'haver definició més explícita.

Parla de Catalunya i Espanya?

Sí.

D'altra banda, el disc parla de l'amor i de l'humor.

És que, si no hi ha això, malament rai. En la convivència hi ha d'haver com a mínim aquestes dues coses.

Vostè està enamorat?

[riu]

El poeta està sempre enrabiat i enamorat?

[Torna a cantar] "Visc en un rosari de fades i llops / quan surto prop de casa m'enamoro". Ja veu que em sé les lletres, no tinc apunts, per tant al concert d'avui cantaré de memòria tot el repertori. Ho posi, a la crítica, si és que ve al concert. Ho posi.