El primer ministre francès, Manuel Valls, va inaugurar ahir el Memorial de Rivesaltes, a la Catalunya del Nord. Amb un pressupost de més de 20 milions d'euros, el camp de concentració que va acollir refugiats catalans i espanyols finalitzada la Guerra Civil, jueus, durant el règim de Vichy i l'ocupació nazi, presoners de guerra alemanys i familiars de soldats algerians, els harkis, servirà, segons Valls, per "tornar la dignitat robada" als milers de refugiats que hi van passar durant més de 60 anys.

El Memorial, que ocupa un espai de 42 hectàrees, conserva part dels barracots originals i un gran edifici soterrat que acull les exposicions permanents.

Després d'anys "amagat i oblidat", l'antic camp de concentració de Rivesaltes es va transformar oficialment ahir en un Memorial que té per objectiu rescatar de l'oblit un dels episodis més foscos de la història francesa: els camps de concentració creats per acollir "els indesitjables" i que durant més de 60 anys ha acollit milers de persones.

Per la banda del sud, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el delegat de la Generalitat a París, Martí Anglada, i el cònsol d'Espanya a Perpinyà, Gauden Villas, també van assistir a la inauguració.

Mirar als ulls al passat

Valls va destacar que per construir la França del futur "cal mirar als ulls al passat" i que iniciatives com el Memorial de Rivesaltes són imprescindibles per evitar que l'"odi torni a arrelar a França", vinculant-lo als darrers atemptats islamistes de París i l'onada d'antisemitisme. "Formar part d'una nació és també compartir el dolor del passat", va reblar.

El primer ministreva assenyalar que el memorial "concentra tot l'horror del segle XX" i que cal estudiar-lo amb rigor per no caure en els mateixos errors del passat. En aquest sentit, va posar en valor l'assistència de diversos supervivents del camp que amb el seu testimoni mantenen la història viva.

L'antic camp de concentració de Rivesaltes, també conegut com a campament militar Joffre, on s'ha construït el Memorial, està situat a la plana del Rosselló, a la Catalunya del Nord, a tocar de l'autopista i l'aeroport de Perpinyà al municipi de Salses. El de Rivesaltes va ser un dels 200 camps de concentració que es van construir a França entre els anys 1938 i 1946, malgrat que aquest, concretament, va ser utilitzat com a centre d'internament d'immigrants fins l'any 2007.

En aquest camp de concentració hi van ser tancats els republicans catalans i espanyols durant la Retirada un cop finalitzada la Guerra Civil, els ciutadans d'origen jueu durant el règim francès de Vichy i l'ocupació nazi, els presoners de guerra alemanys i els col·laboradors amb l'ocupant a la fi de la Segona Guerra Mundial.

Després de la Segona Guerra Mundial i d'estar uns anys tancat, el camp va acollir centenars de famílies dels soldats algerians mobilitzats pel govern francès per lluitar a Algèria contra la independència del seu propi país.

Els "indesitjables"

El camp va ser creat l'any 1941 per acollir els "indesitjables", terminologia que va utilitzar el govern francès per denominar els estrangers que arribaven a territori francès buscant refugi. Fins l'any 1948, el camp, dividit en set illes amb 80 barracots cada una i amb una superfícies d'unes 600 hectàrees, va acollir presoners de guerra de 16 nacionalitats.

Segons els seus responsables, el Memorial de Rivesaltes té per ambició "ser un espai de referència de la història dels internaments a França a través de les vivències d'aquests estrangers considerats per l'Estat com a indesitjables".

El memorial consta d'un edifici principal de formigó enterrat parcialment a terra dissenyat per l'arquitecte Rudy Ricotti, que en els seus 4.000 metres quadrats acollirà les exposicions permanents. A més, els visitants podran visitar 42 hectàrees de barracots per fer-se una idea fidedigne de les condicions en què van viure els milers de persones que hi van passar.

L'edifici principal, que segons el seu creador és una metàfora de l'oblit, s'ha separat en tres espais diferenciats: un per a la recerca històrica, amb "la restitució de la memòria d'aquesta pàgina de la història de França i d'Europa", un altre amb vocació pedagògica i educativa i un tercer dedicat a l'art, "ja que l'art permet també de posar-se preguntes sobre la història".