La Casa de Cultura de Girona ha obert l'exposició La verema dels 80. Una emigració civilitzada, un recull de 80 fotografies en blanc i negre del gironí Jordi Mestre, que mostren l'itinerari dels temporers que durant els anys 80 marxaven al Midi francès per fer la verema.
Les instantànies, visitables fins al 19 de desembre, mostren l'itinerari dels temporers des de la sortida de les seves llars, principalment de localitats de l'Horta de València, fins a l'arribada a les vinyes i també els treballs de recol·lecció.
Aquestes fotografies, en gran part inèdites, han adquirit en aquests trenta anys un valor documental extraordinari i donen testimoni d'un fenomen que, malgrat que s'ha reduït notablement, encara es produeix.
Segons l'autor, el subtítol Una emigració civilitzada vol denunciar, per contrast amb el que està passant actualment, les condicions de les actuals migrancions que deixen una estela de mort a la Mediterrània.
Segons Mestre, sense treure mèrit a les dures condicions laborals dels anys 80, aquells veremadors tenien contracte laboral i el tren d'anada pagat, i en cap cas havien de prostituir-se com passa ara amb les noietes a les carreteres. «Hem fet marxa enrere, aquella era una migració molt més civilitzada», diu el fotògraf.
Durant les dècades dels seixanta, dels setanta o dels vuitanta del segle passat, centenars de milers de persones, entre les quals famílies senceres i pobles en massa, creuaven la frontera per anar a fer la verema a la Catalunya del Nord i a poblacions d'Occitània, al sud de l'Estat francès. La majoria provenien del País Valencià, viatjaven en tren i s'afegien a la gent de l'Empordà que des dels anys 20 creuava la frontera per veremar.
Molts d'aquests temporers venien de treballar a l'estiu a la costa en locals d'hostaleria per després del raïm fer la campanya de l'oliva a Jaén o la de l'espàrrec a Logronyo. En tot cas, anar a veremar a França representava un alleujament econòmic important per a famílies que estaven molts de mesos a l'any sense feina. «Suposava equilibrar el pressupost familiar anual», va explicar ahir Mestre.
Tot i que als anys 80 les condicions del viatge van millorar perquè l'Estat espanyol va entendre que l'activitat suposava una important entrada de divises, tot i durar només algunes setmanes, no va passar el mateix amb les condicions de feina d'uns treballadors que, tot i fer jornades de més de 10 hores en unes condicions molt precàries, no aixecaven la veu per por de no ser contractats en posteriors campanyes.
Unes condicions, tant les del viatge com les de la feina a les vinyes, que queden molt ben documentades a les fotografies exposades.
Anar a veremar al sud francès, tradició ja centenària, no sembla que s'hagi d'aturar. De les 65.000 persones que, oficialment, van creuar la frontera amb els papers en regla el 1983, any del qual daten les imatges de l'exposició, s'ha passat a les 15.000 d'enguany, una xifra menor que la de les veremes de fa ben pocs anys.
Un nòmada de la fotografia
Jordi Mestre i Vergés (Girona, 1953) té una llarga trajectòria com a fotògraf, professió que ha exercit en tots els àmbits: el fotoperiodisme, la conservació i restauració de fotografia antiga, la fotografia científica, arqueològica, publicitària i de viatges, i també a la divulgació. Entre molts altres mitjans, ha treballat al Diari de Girona.
En quaranta anys de professió ha reunit un fons d'entre 300.000 i 400.000 fotos, que actualment està digitalitzant, on s'inclou la seva col·laboració com a responsable de fotografia en excavacions arqueològiques a Atapuerca o l'Abric Romaní de Capellades.
