L'escriptor Manuel Costa-Pau poua de la pròpia memòria infantil per reconstruir l'època de la immediata postguerra a l'Empordà, quan el Pirineu va ser convertit en una «muralla inexpugnable», com explica a la novel·la Diana Palmer, que es presentarà avui (20h) al Cafè Context del Pou Rodó de Girona, en un acte amb l'escriptora Maria Mercè Roca.
Diana Palmer (Llibres del Segle) arrenca amb la celebració oficial d'un «Divuit de juliol» amb una missa a l'església de Portbou, reconstrucció d'un fet històric a partir d'una fotografia de premsa de l'època, una imatge que volia encomanar un estat triomfal i de glòria dels franquistes, però el narrador no ho pot compartir. Per Costa-Pau, els militars i altres participants a l'acte tenien els «rostres i les mans d'ultratomba», i són «les figures del malson».
Una foto que durant anys «vam haver de veure no sols en diaris i revistes, sinó exposada en vitrines d'ajuntaments i altres entitats públiques, i fins i tot en expositors d'empreses i consultoris privats», diu Costa-Pau al llibre, per recrear un ambient que ell i molts altres patien com una opressió.
La novel·la no només reflecteix amb sensibilitat el contrast entre la propaganda de la dictadura i la misèria de la vida quotidiana, sinó que també confessa en un to íntim vivències concretes viscudes amb l'avidesa per un infant que descobreix el món de la sensualitat i participa en perillosos jocs d'iniciació en el país dels trens, la mar i les fronteres: «M'agradava tastar la primera fruita dels horts i també, això en especial, enfilar-nos pels tirants de ferro del pont llarg del carril».
L'obra evoluciona en l'entorn familiar -Diana Palmer és el sobrenom de la mare- sense abandonar en cap moment referències a la situació política mundial.
