Dijous celebrem la festa de sant Narcís, el nostre patró, i les

fires a Girona. «Patró» significa «model», i algú es pot preguntar: quin model pot ser per a nosaltres, cristians del segle

XXI, la memòria d'un bisbe màrtir?

La seva memòria ens recorda que en tot temps calen testimonis de Jesucrist, de la seva proposta de vida, però convençuts, coherents i joiosos.

Els testimonis de Jesús de tots els segles, entre ells sant Narcís i sant Feliu, ens mostren que ?l'Evangeli de Jesús és una proposta de felicitat.

La mateixa significació de l'expressió «Evangeli» com a Bona Notícia, la proclama de felicitat en les benaurances -la benaurança de la fe, els signes o miracles que verificaven l'oferiment de salvació, d'alliberament i dignificació de la persona- i, sobretot, la resurrecció de Jesús, com a triomf i victòria sobre la mort i els seus aliats, tot això és causa de felicitat.

Quina sort ser cristià! Aquesta és una experiència, una convicció que s'hauria de fer visible en el nostre tarannà. El papa Francesc ho ha expressat magníficament i d'una manera raonada en la seva exhortació «La joia de l'Evangeli», i amb les seves homilies i intervencions.

Jo mateix ho he formulat sovint amb una expressió esportiva: hauríem d'estar joiosos de sentir els colors de la fe cristiana. Si una expressió té la capacitat de desvetllar somnis i il·lusionar la vida, aquesta és la felicitat. Ens situem en allò més profund de la persona: anhels, ideals, valors, somnis, desigs, afectes... Però, alhora, cal tenir present la realitat del mal i del sofriment.

Tanmateix, seria un engany parlar de felicitat silenciant el problema del mal i del sofriment. Plantejar una felicitat que no assumeixi la contradicció, el dolor, que no respongui a les qu?estions més dramàtiques de l'ésser humà, és plantejar una felicitat irreal, il·lusòria i impossible. Perquè aquest tipus de felicitat irreal no té resposta al gran problema de la mort, ni a moltes ferides que ja no es poden tancar [...] (Extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).