«Vull que el lector vibri amb les meves pors, explicar les parts invisibles»

Perquè és un llibre que vibra i inclou moviments curts, ràpids, repetits; perquè les seves veus tenen pujades, baixades, inflexions... com el tremolor d'un cos. I a més, moltes d'aquestes veus tenen por.

Què fa tremolar últimament Biel Mesquida?

Com a escriptor em sento com un material molt sensible. Últimament he tingut un xoc per l'accident d'un germà meu. Episodis de la vida quotidiana i la meva relació amb el món també em fan tremolar. L'actualitat social, humana, política, els grans problemes que vivim actualment a Mallorca, Europa, el Mediterrani, els refugiats, l'immens dolor... No hi ha res humà que em sigui estrany, tot m'afecta i forma part de la meva visió del món per després transformar-ho en lletra.

Hi ha un fil conductor en totes les «ficciones corals» del llibre?

Si hi ha una unitat és que totes les seves veus, 56 en total, no paren de casar ritmes i sentits d'una forma indissociable. Mostren un panorama molt local i exhibeixen una espècie de mosaic de veus, de qualitats sonores. Aquesta veu nua el personatge i t'ho mostra en una confidencialitat, en una confesionalitat, en un nu molt gran, íntim. Són veus íntimes que expliquen allò que no s'explica a ningú, el més amagat i invisible.

Una obra per assaborir l'idioma?

Per aconseguir bons ritmes l'escriptor ha de tenir gràcia, li ha de sortir de l'ADN, i també treballar amb esforç, amb un gran coneixement lèxic, de la gramàtica de la llengua.

És el seu un OLNI, un Objecte Literari No Identificat?

Sí, perquè són formes meves i ningú té per què etiquetar-les. Els bons escriptors creen les seves formes, els gèneres ja van desaparèixer.

Quin és el seu format ideal?

Vaig voler fer un Adolescent de sal multimèdia, amb una edició digital cuidada, però per a això no hi ha ajudes, és impossible. Els llibres s'han de llegir no solament amb els ulls, també amb les orelles, el sexe... llegim amb el cervell, amb tot el cos.

Es pot escriure sense censura, ni ordre ni concert?

Trèmolo prové del meu treball realitzat entre 2012 i 2014. Tres anys en els quals he escrit setmanalment al Diari de Mallorca i amb continuïtat en el meu blog Plagueta de Bord i en diferents revistes. Quan reuneixo un material com a aquest, de 600 pàgines, llavors penso a fer un llibre. El següent pas és passar el sedàs, seleccionar, jugant amb una línia harmònica i amb l'efectivitat en cada escriptura. Arribar al resultat final em costa molt i per això acudeixo a algú que ho vegi des de fora, en aquest cas, l'editor Josep Lluch, editor d'Empúries. El va valorar i a partir d'aquí va sorgir Trèmolo, de 285 pàgines. Escriure, per a mi, sempre és reescriure. Abans d'un llibre necessito fer molts prototips.

Què li inspira la pintura de Pep-Maür Serra, de qui ha escollit una de les seves obres per a la portada?

Sempre he buscat artistes que sintonitzin amb la meva obra: Miquel Barceló, Antoni Tàpies i amb Pep-Maür em succeeix el mateix. En la seva obra hi ha una força de l'invisible, tot un món condensat en una imatge que ofereix al lector una riquesa de mirades.

El retrat de Biel Mesquida que apareix a Trèmolo porta la signatura de Catany, que va ser un íntim amic seu. El projecte del Centri Internacional de Fotografia és un cas denunciable d'abúlia institucional?

Això és un escàndol. Un dels grans dolors que Toni [Catany] va sofrir abans de la seva mort va ser veure com les autoritats polítiques novan donar suport a la fundació que havia de crear. Allò, en part, el va matar. Estava molt dolgut. És necessària més atenció dels governants locals cap als seus creadors. Els artistes són una força espiritual i també poden arribar a ser una força econòmica.

Per què hem de llegir Svetlana Aleksiévich, la guanyadora del Nobel de Literatura?

Perquè com l'assassinada Anna Politkóvskaya, màrtir de la seva escriptura, és una dona que conjuga una creació lingüística amb una informació humana excepcional. Està bé que hagin premiat Svetlana perquè així la blinden davant els grans perills, aquests poders que no poden suportar que una escriptora expliqui d'una forma magnífica veritats que es volen ocultar. Hi ha molts escriptors al món que necessiten refugi perquè estan amenaçats.

Un altre certamen literari de renom: el Planeta. Entén que els màxims responsables d'aquesta empresa hagin confirmat que s'instal·laran a Conca o Madrid davant la independència de Catalunya?

Que facin el que vulguin. El diner no té ni nació ni sentiments ni localitzacions. Avui està a Catalunya, demà a Nova York i l'endemà, a Tòquio o Sidney. El capital és un poder i fa molt mal als humans.

A vostè l'han definit com «el gra de pus de la literatura catalana». Admira Artur Mas, per a alguns «la mosca collonera de la política espanyola»?

Jo procuro no estar mai col·locat, sistematitzat, vull sorprendre el lector. Artur Mas és un descol·locat i un desobedient de la política espanyola i en aquest sentit l'admiro.

Vostè va dir que mai llegiria 50 ombres de Grey, i va mentir.

Vaig intentar llegir-lo, però em va caure de les mans. Quin avorriment! Jo vull que el meu lector tremoli amb el meu tremolor, que les meves veus el facin sentir, pensar, estimar, reaccionar, sensibilitzar-se amb vides que no són les seves i el facin viure. La bona literatura és una gran font de serenitat, gust, entreteniment, de vida, és apassionant. Les Ombres de Grey, embruten, són nocives, es dediquen a mostrar el més barat, el més tòpic.