Quan es compleixen vint-i-cinc anys de la mort de Jaime Gil de Biedma (Barcelona, 13 de novembre de 1929 - 8 de gener de 1990), l'editorial Lumen acaba de publicar els seus esperats diaris íntegres, que inclouen els dietaris que el poeta va deixar inèdits i que cobreixen diverses etapes de la seva vida. A més de Retrato del artista en 1956, que Lumen ja va publicar el 1991, el volum inclou aquests dietaris que el poeta va deixar inèdits i que a la seva mort va confiar a Carmen Balcells, la seva agent literària, que en va conservar còpies compulsades davant de notari dels originals manuscrits, propietat de Josep Madern, hereu de Gil de Biedma.
Els primers dietaris abracen el període comprès entre 1959 i 1965, precisament l'època en què Gil de Biedma elaborava la seva obra poètica madura, continguda en el llibre Moralidades (1966), subratlla l'autor de l'edició, Andreu Jaume. En aquestes pàgines personals, Gil de Biedma anota reflexions d'ordre íntim, moral i polític, al mateix temps que informa de la minuciosa composició dels poemes que formarien el seu segon llibre, publicat el 1966.
L'editor ha agrupat aquests diaris, "per la seva continuïtat i coherència", en un sol bloc que ha titulat Diario de "Moralidades", per facilitar les referències i perquè l'elaboració del seu segon poemari és l'assumpte central de la majoria de les anotacions. A l'arxiu del poeta, custodiat a l'Agència Literària Balcells, es guarda un principi de posada en net mecanografiada de les primeres pàgines de 1959, feta pel propi Gil de Biedma, "cosa que prova la intenció del poeta d'editar i publicar aquests diaris".
En el seu conjunt, considera Jaume que "els diaris de Jaime Gil de Biedma conformen una autobiografia intel·lectual i moral en què el poeta informa de la composició lenta i difícil dels seus poemes, de la seva agitada vida sentimental, laboral i familiar, dels foscos temps polítics que li van tocar viure". El Diario de 1978 és un text en el qual el poeta, que passa un moment crucial de la seva vida, quan ja ha tancat el cànon de la seva obra i ha deixat pràcticament la poesia, intenta descobrir si encara té capacitat i necessitat d'escriure.
Un final entre París i Barcelona
Completa el volum, dedicat a la memòria de la recentment desa?pareguda Carmen Balcells, un breu Diari de 1985, any en què se li va diagnosticar la sida i va començar a rebre tractament a París, afrontant la proximitat de la mort. Aquesta obra s'inicia el 21 d'octubre de 1985, el dia en què, procedent de Barcelona, un malalt de l'hospital Bichat-Claude Bernard de París havia ingressat primer sota el nom fals de Jaime Costos Sánchez i després com Monsieur X. Anava a França a rebre un tractament després que aquell estiu li fos diag?nosticat un sarcoma de Kaposi, primer símptoma de la sida. Aquell primer dia l'acompanya?va Josep Madern i, com aclareix una nota a peu de pàgina de Jaume, quan se li va manifestar la malaltia Gil de Biedma i Madern "estaven separats i van recuperar la seva relació per afrontar junts els últims anys. Madern va morir de sida el 1994". A París, el poeta expressa el seu "estat agut d'inquietud i tensió" davant la possibilitat de seguir a Barcelona el tractament experimental amb interferó.
La serenitat amb què afronta el seu final queda plasmada en les seves paraules quan diu que "format en l'època de la penicil·lina com a panacea universal, inevitablement concebo el tractament experimental i precari que estic seguint com una incògnita a aclarir en poques setmanes: o em moro o sobrevisc, però d'una vegada".
Això sense perjudici d'una preocupació social davant "la tensió nerviosa d'aguantar constantment el tipus, de fer front als rumors durant mesos i mesos, aquesta tensió de la qual em vaig sentir alleujat en ingressar aquí", i afegeix: "Mantenir la meva malaltia en secret, excepte per a uns pocs íntims, em sembla cada vegada més difícil. En una cosa i en l'altra, si surto endavant, serà de poc".
El poeta havia confiat la seva malaltia només al seu cercle més íntim, entre ells Madern o l'escriptora Ana María Moix -germana de Terenci Moix-, i Manuel Meler, el seu superior a la Companyia General de Tabacs de les Filipines on treballava, i la versió que va donar va ser que havia con?tret una malaltia tropical a Manila.
Gil de Biedma va seguir tractament d'interferó alfa 2B fins al 1986 i després, supervisat pel mateix equip de París, va continuar amb antiretrovirals, amb la qual cosa entre 1987 i 1988 va aconseguir estabilitzar-se i fer vida normal, anota Andreu, fins que l'estiu de 1989 va començar a patir un irreversible deteriorament que el portaria a la mort el 8 de gener de 1990.
El retrat d'una època
Els diaris no només mostren "la veu desinhibida, franca i radical" de tots els àmbits de la seva experiència, sinó que conformen una mena de "retrat d'una època", des de la consolidació de la dictadura franquista a finals dels anys 50, amb la consegüent frustració personal i generacional, fins a l'arribada de la democràcia.
L'índex onomàstic dóna també unes quantes pistes sobre quins eren els interessos literaris, ideològics o personals de Gil de Biedma, ja que Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Jorge Guillén, Jaime de Salinas, Josep Madern, Vicente Aleixandre, T.S. Elliot, Stéphane Mallarmé i María Zambrano són els noms amb més entrades al llarg de les més de 650 pàgines del volum. Acompanya el text un quadern d'imatges amb una selecció d'una vintena de fotografies que il·lustren totes les etapes descrites.
