Prop de 300 obres s'inclouen en el llibre de bibliòfil Picasso. Obra catalana, que, segons ha explicat el seu editor, Eduard Vallès, inclou "la pràctica totalitat de les seves grans pintures realitzades a Catalunya, a més d'una selecció dels seus dibuixos, alguns dels quals poc coneguts".

Vallès ha explicat que "el llibre és com una exposició antològica enquadernada de les obres que Picasso, que ell mateix es presentava com "un català, nascut a Màlaga que viu a França", va realitzar en terres catalanes, a Barcelona, a Gósol, a Horta de Sant Joan i a Ceret".

Les obres, reproduïdes amb la màxima qualitat possible -s'han contrastat les proves de color amb el Museu Picasso de Barcelona- es conserven en més de vuitanta museus i col·leccions privades de tot el món, inclosa la de la pròpia família Picasso i les cases de subhastes.

Amb una tirada de 1.500 exemplars a un preu de 990 euros, "Picasso. Obra catalana" (Enciclopèdia Catalana) està integrada per un llibre de bibliòfil que reprodueix en gran format les pintures i els dibuixos, tot complementat amb un llibre d'estudi sobre la relació del pintor malagueny amb el món literari català entre 1897 i 1904, obra del mateix Eduard Vallès.

No hi ha obra inèdita, aclareix Vallès, però sí "obres que mai no s'havien reproduït en color com el Retrat de l'escultor Dionís Renart (1899), signada amb l'estranya P.Ruiz P.; obres fonamentals, per explicar aquesta relació, com el Retrat de Ramon Pichot, avui al Metropolitan de Nova York; o el primer gravat de la vida de Picasso, El zurdo (1899), rarament reproduït".

No obstant això, l'antòleg no pot evitar un punt d'amargor en dir que "moltes d'aquestes obres avui en museus internacionals eren en col·leccions catalanes, i avui desafortunadament no hi ha res cubista al Museu Picasso de Barcelona, i peces emblemàtiques com Cafè-concert al Paral·lel (1900-1901) van ser comprades recentment en una subhasta pel Museu Picasso de París a un col·leccionista català".

L'obra comença amb retrats coneguts del cercle familiar de l'artista i autoretrats. Entre les obres acadèmiques, en què ja es veu un jove que apunta maneres, destaquen, segons Vallès, algunes peces "anti?acadèmiques" com Cap de jove, model de Llotja (1897) o un Autoretrat (1896), que l'artista no acaba en algunes zones i que esgarrapa.

Seguidament, Vallès s'ocupa de l'entorn artístic i cultural en què es va moure el jove Picasso, il·lustrat a través de retrats de Pallarés, Joaquim Mir i Santiago Rusiñol, entre d'altres. El segueixen els capítols dedicats a: Horta de Sant Joan, que permet observar la transició d'un Picasso plenament cezannià a un artista consagrat al cubisme geomètric com en La Bassa d'Horta (1909); i l'etapa a Cadaqués, fonamental per a l'artista, que porta Picasso gairebé a l'abstracció, a través d'un cubisme hermètic com a Dona amb mandolina (1910).

En el llibre d'estudi, Vallès es deté en la relació de Picasso amb la literatura catalana, en què s'interessa especialment per "l'element de xarxa, com es vincula amb artistes, escriptors i revistes".