L'historiador Josep Maria Figueres presentarà avui a Girona el seu nou llibre, Lluís Companys. De la revolució social al nacionalisme, on revela els informes inèdits de seguiment de la policia de l'any 1920 al 1924 al que aleshores era diputat, i més tard seria president de la Generalitat de Catalunya, càrrec que li va costar la vida.

Figueres presentarà el llibre aquest vespre (19.30 hores) en un acte a la sala Diumé de l'Ajuntament de Girona que comptarà amb la participació dels també historiadors Joaquim Nadal i Jaume Sobrequés.

Professor d'història del periodisme a l'Autònoma de Barcelona, Figueres és un reputat estudiós de Lluís Companys qui, a més de polític, va ser un destacat redactor de diaris com La PublicitatEl Liberal, i va fundar i dirigir mitjans, com La Humanitat.

Figueres, que el 1997 ja va publicar el llibre Consell de guerra contra Lluís Companys, va ?assegurar ahir en declaracions a aquest diari que Companys va ser sotmès a un consell de guerra «pel sol fet de ser president de la Generalitat».

La sentència dels franquistes el va condemnar a mort perquè «es va revelar contra l'estat», quan en realitat van ser els militars colpistes els que s'havien revelat. Com és sabut, Companys es va exiliar el 1939 però els nazis el van deportar a l'Espanya de la dictadura, i va morir afusellat a Barcelona.

«Va ser una venjança», assegura l'autor del llibre, que també toca altres aspectes com els judicis que Lluís Companys va tenir com a periodista en els convulsos anys que li va tocar viure.

L'historiador recorda que l'Arxiu Nacional de Catalunya ofereix en obert a Internet, no el contingut, però sí la descripció i catalogació dels aproximadament 80.000 sumaris de consells de guerra que hi va haver a Catalunya. «La repressió va ser terrible», comenta.

Els sumaris es troben al Tribunal Militar Tercer de Barcelona. En aquests documents s'aprecia com la justícia simplement es va començar a aplicar al revés. Els rebels es van legitimar després de guanyar una guerra que va deixar mig milió de morts i centenars de milers d'exiliats.