El Teatre de Salt va acollir la nit de divendres l'estrena absoluta de Conillet, una adaptació de l'actor i director Marc Martínez del text de Marta Galán Sala El conejito del tambor de Duracell, que semblava fet a mesura de la protagonista, Clara Segura, que va ser imparable.

En aquesta obra, estrenada en el marc del Festival Temporada Alta, Segura es transforma en una activista i el públic assistent va poder comprovar que el teatre pot servir tant per gaudir com per provocar i fer pensar.

I és que el text de Marta Galán, àcid i tendre alhora, sobre una dona que rendeix comptes amb el seu passat, i la interpretació poètica que Segura fa del personatge són una autèntica invitació a la reflexió sobre la felicitat i el pas del temps.

Aquest monòleg fet a mesura de Segura va permetre als espectadors viatjar pels racons més íntims d'una dona, que podria ser qualsevol, a través del seu dia a dia.

I ho fa d'una manera salvatge, però amb un peculiar sentit de l'humor que a Salt va provocar riallades còmplices entre els assistents, que l'actriu es va guanyar tan bon punt va començar l'actuació.

Una carta de l'escola en la qual s'adverteix a la dona que el seu fill no progressa adequadament és el fet que desencadena l'acció i accelera les pulsacions a l'únic personatge de Conillet, que durant hora i mitja desgrana les pors, sentiments i pensaments d'una dona de quaranta anys.

L'obra és l'autoretrat d'una dona al límit, que està cansada i que ha de fer equilibris diàriament per quadrar-ho tot: ser mare, amant, treballadora, amiga, ésser humà... La protagonista intenta quadrar agendes i gratar minuts i hores d'on pot per arribar a tot, però sembla impossible aconseguir-ho.

I tot això, amb la por rondant els seus pensaments. La por pels seus fills, la por davant la solitud, les mentides, la por de no ser estimada, i sobretot, de no ser entesa.

Conillet és un clar reflex de la societat actual i expressa en veu alta el que molts pensen i no s'atreveixen a dir.

El personatge de Segura és una excepció: parla clar i de forma desacomplexada de la seva vida, que és com una voràgine que funciona a ritme d'un tambor de Duracell que mai no s'atura. I la pregunta que queda en l'aire és què passaria si un dia s'acabessin les piles de totes les "conilletes" del món.

L'obra, produïda per Bitò Produccions i el Teatre Lliure, va tenir ahir a la nit una altra funció programada al Teatre de Salt. Després farà temporada al Teatre Lliure Montjuïc, a Barcelona, de l'11 de novembre al 6 de desembre.