Temporada Alta ha anat afinant cada vegada més en la programació musical. Al principi amb un excés de grans noms, potser perquè no havia ampliat com ara la nòmina d'espectacles musicals, però ara presenta una visió amb més amplitud de mires. Això sí, continuem amb un reguitzell de grans veus femenines que amb els anys van repetint. Si bé és cert que no es tracta d'una programació de risc -amb els temps que corren!- hi ha hagut sempre un compromís amb l'excel·lència.
La proposta de Maria Rodés, contràriament al que deia, sí que és més arriscada i per això es feia en una sala més petita com La Planeta, també perquè l'espectacle ho requeria i val a dir que és un encert total. Malgrat que Rodés ja és una cantant reconeguda no era fàcil plantejar una «revisió» de la copla, un gènere que molta gent ha estigmatitzat per «folklorista» quan en realitat el folklore s'ha d'escriure sempre en majúscules perquè és un autèntic tresor de músiques. Per això, és una benedicció que Rodés hagi fet tan seves algunes de les coples més conegudes. Com aquell qui no vol la cosa, amb una veu reposada, sense estridències ni lirisme, molt despullada, Maria Rodés va aconseguint una veritat extraordinària dalt l'escenari. A part de les coples va fer algunes cançons seves i alguna versió. Quan canta en solitari encara es veu més la qualitat d'una cantant que ha apostat per la tendresa d'una veu suau que no passa mai pels aguts. És una vocalitat delicada que va entrant a poc a poc, no pas per la seva rotunditat, sinó per ser genuïna i personal. És cert que hi ha altres exemples de cantants que han explotat aquest paisatge sonor però Rodés té una veritat especial que fa que la creguis de seguida. En tot això hi ha també un saber dir les cançons molt particular que arrossega les notes. A vegades aquesta falta de lirisme es pot tornar molt freda però aquesta forma de dir, paradoxalment, la converteix en un espai molt interessant. Sembla com si no hi hagués una voluntat d'imposar-se vocalment però altrament hi ha un encert màxim en aquesta timidesa aparent. No és fàcil descriure el que fa Maria Rodés a l'escenari però els asseguro que és una artista molt sòlida que està construint un món -com qui no vol la cosa! Magnífica.
Els acompanyaments van estar a molt bon lloc. Un molt bon treball instrumental, de bona factura, imaginatiu i convincent.
