Un estudi pioner realitzat per investigadors de la Universitat de Granada en col·laboració amb la companyia de circ contemporani Zen del Sur demostra que les arts escèniques influeixen de manera favorable sobre l'estat d'ànim i l'autoestima de l'espectador. El treball ha analitzat per primera vegada des d'un punt de vista científic quin és l'impacte emocional i fisiològic que exerceixen sobre els espectadors les arts escèniques, concretament una representació de música i dansa.
Per a desenvolupar el projecte, els investigadors del departament d'Educació Física i Esportiva de la Universitat de Granada van dissenyar un programa d'intervenció consistent en l'observació d'un espectacle de dansa-circ amb música en directe i en la realització d'una sèrie d'exercicis relacionats amb la identificació de recursos expressius de moviment i musicals. D'aquesta manera, van demostrar que assistir amb freqüència a espectacles artístics d'aquest tipus pot millorar notablement la qualitat de vida i la salut dels pacients, ja que les arts escèniques poden ajudar a prevenir malalties cardiovasculars i emocionals.
Aquest treball revela que incloure les arts escèniques com un hàbit de vida pot ser beneficiós per a la salut, «no només com a forma d'oci i d'entreteniment, sinó també com una eina que contribueix al benestar i la gestió emocional, i al desenvolupament de les habilitats comunicatives a través de l'ús del llenguatge corporal i els seus recursos expressius, a diferència d'altres activitats com l'oci digital o les xarxes socials», segons els autors del mateix, Carlos López Aragón i Belén Rueda Villén.
Per dur a terme aquest treball, els científics van realitzar un experiment amb alumnes de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport, que van assistir com a espectadors a diverses representacions de música i dansa a càrrec de la companyia Zen del Sur, pionera a Espanya per unir art i ciència. Es dóna la circumstància que López Aragón és, a més d'investigador, ballarí i músic de la companyia.
Als participants se'ls va registrar mitjançant pulsòmetres la freqüència cardíaca durant l'espectacle, i se'ls van aplicar qüestionaris per mesurar el seu estat d'ànim en el transcurs del mateix. Els resultats van demostrar que els subjectes van reaccionar fisiològica i emocionalment a les diferents escenes de l'espectacle, incrementant la seva freqüència cardíaca en els moments de més tensió dels ballarins-acròbates i reduint quan la música i els moviments dels artistes s'executaven a una intensitat suau i temps lent.
I això, segons els autors, confirma que hi ha una correlació directa entre l'impacte emocional i el fisiològic, entre el que els espectadors afirmaven haver sentit de forma subjectiva en presenciar l'espectacle -independentment que aquest els agradés o no- i el que la mesura objectiva de la seva freqüència cardíaca indica, expliquen els investigadors.
