Justícia i Pau va néixer a les acaballes del franquisme. Quin era, en aquell moment, l'esperit?

El mateix que la resta:?hi havia un gran anhel de democràcia i justícia social. Tot plegat, sobre un emblema que eren els drets humans: la llibertat, la justícia, contra la pena de mort... Justícia i Pau sempre s'ha mostrat oberta a cristians i no cristians per treballar per la democràcia i els drets humans.

Va ser, a més, una veu cristiana diferent a la que havia predominat en els anteriors 40 anys. Va ser difícil, «sortir de l'armari»?

Hi havia una bona part de l'església catalana que també estava en aquesta direcció, però sempre dubtàvem de si dir-ho o no. A vegades se'ns va titllar dels «rojos de l'església», però no ens agraden les etiquetes, i més que definir-nos per una línia política, ens definim des de la línia més evangèlica, que va a l'arrel del que significa ser cristià i el compromís amb els valors de l'evangeli.

En aquestes quatre dècades han fet moltes campanyes: objecció de consciència, objecció fiscal, 0,7%... quina ha estat la que ha tingut més ressò?

Potser, un dels encerts de Justícia i Pau és que a cada moment ha sabut compartir les preocupacions de la societat. Per exemple, la campanya del 0,7% va tenir molta força, amb l'Arcadi Oliveras al davant. Tot el tema de l'objecció fiscal també va ser molt gran, compartit amb molts altres moviments. I també la campanya contra la pena de mort, que va ser el nostre moviment inicial, les campanyes sobre el deute extern, la cooperació internacional...

Quins temes tenen ara a l'agenda?

Treballem en quatre grups. Un gran tema són les desigualtats socials: desigualtats econòmiques, vivenda, treball digne... Un altre gran bloc és la immigració, amb l'accent, ara, en els refugiats. Això inclou l'ecologia: estem devastant el planeta i grans masses de persones s'han de desplaçar. Un tercer tema és tot el tema de participació democràtica, que va quedant cada cop més subordinada als interessos d'uns pocs. I per últim, el darrer bloc és la cooperació i la preocupació pels conflictes armats.

Incideixen molt en l'educació.

Sí, les campanyes sempre han estat educatives. A més, aquest 40è aniversari està servint per enfortir la xarxa interna de la pròpia entitat, gent que potser havia quedat despenjada i que ara s'està tornant a reunir. Tots plegats ens estem plantejant com ens projectem en el futur, i en aquest sentit és molt important el pont que teixim amb els joves a través de l'educació, ja sigui a nivell escoltar o també de l'escoltisme.

A banda de temes socials, també han denunciat allò que no els agradava de l'Església. Com veuen la institució?

Pensem que hem de compartir l'espai de l'església, però en aquests moments tothom està fent la seva recerca i hem de fer el nostre camí per viure en comunitats petites i més evangèliques, però sempre oberts a altres grups cristians. Però ens sembla que l'Església ha de ser més valenta i fer passos més endavant, practicar més allò que predica.