«L'art persegueix la sensació d'immortalitat, més o menys controlada». Aquesta és una de les frases que l'artista Antoni Pitxot va dir durant un dels dos documentals on va participar i amb ella es va cloure l'acte d'homenatge que ahir li va voler retre en privat la Fundació Gala-Salvador Dalí. Se'l volia recordar pocs mesos després de la seva mort, en un acte «positiu» on no només s'exalcés la seva figura com a artista sinó també per parlar del seu personatge, del seu record i de la seva petjada en el món dalinià i artístic. I és que, tal com va dir el director del MNAC Pepe Serra, «Dalí no només no el va tapar sinó que el va fer encara més gran».
La cúpula del Museu va acollir la vetllada, que va comptar amb la presència del president de la Fundació, Ramon Boixadós, la directora del Centre d'Estudis Dalinians, patrona de la Fundació Dalí i ara nova directora dels Museus, Montse Aguer, el director de La Vanguardia, Màrius Carol, Pepe Serra, i l'alcaldessa, Marta Felip. No hi van faltar tampoc cap dels patrons de la fundació, entre els quals hi havia Cristina de Borbó. Representants de la Generalitat, de l'Estat, alcaldes, exalcaldes, regidors i personalitats també hi van ser presents. El primer en prendre la paraula va ser Boixadós que, visiblement emocionat va recordar la biografia d'un «gran amic». D'ell va dir que estava destinat a ser artista, tot recordant-lo com a membre d'una nissaga cultivada que va fer de la seva residència a Cadaqués un dels tres encerts de la seva vida. Els altres dos, va dir, van ser néixer a Figueres i casar-se amb la seva dona. «Antoni era la veu del seny a la Fundació (...) Antoni, et trobarem a faltar», va manifestar entre llàgrimes. No va ser l'únic. Aguer també va emocionar-se mentre explicava les situacions més quotidianes amb l'amic i col·laborador més estret de Dalí. «Estava tant amarat de Dalí que a vegades li havia de dir que parléssim de la seva d'obra», va afirmar.
També va destacar la seva trajectòria Serra, que va dir, a més, que «perviurà a través de la seva obra» com fan els bons artistes, o Carol, que va recordar que el va convertir en personatge de tres dels seus llibres. Perquè, tots van coincidir, més enllà de l'artista, del director, de l'amic hi havia «una gran persona, un gran personatge». «Gràcies a Dalí tenim el Museu però gràcies a Pitxot tenim aquest museu i no un altre», va dir l'alcaldessa. L'acte es va tancar amb un minut de silenci en honor a Pitxot i a la víctimes de París amb la interpretació d'El Cant dels Ocells a càrrec del violoncel·lista Massimo Mameli. Després, es va projectar un audiovisual amb imatges dels dos documentals premiats Dalí-Pitxot. L'al·legoria de la memòria i Dalí, la darrera gran obra, que es presentarà dijous en primícia al Jardí. Aquesta va ser, precisament, la seva darrera gravació.
Un reconeixement merescut
El d'ahir va ser el primers dels dos homenatges que la Fundació Gala-Salvador Dalí ha convocat aquesta setmana per a retre homenatge el que va ser director Teatre-Museu des de la seva obertura, a banda de patró vitalici i vicepresident segon de la Fundació fins al dia de la seva mort, el passat 12 de juny . Va ser gran amic i col·laborador del geni, Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts (2004), fill predilecte de Cadaqués (març de 2015) i va rebre la Fulla de Figuera de Plata de l'Ajuntament de Figueres (2014). Pitxot va morir el mateix dia en què obria portes el museu municipal de Cadaqués una exposició dedicada precisament a la seva relació amb Dalí. El geni empordanès va ser un dels grans defensors de la seva obra des que el 1972 va situar el seu taller i li va acabar proposant tenir una sala permanent a la seva gran i darrera obra: el Teatre-Museu. Un museu fruit del diàleg entre els dos artistes.
