El nom de Montse Aguer com a nova directora dels Museus Dalí va ser anunciat per sorpresa dilluns pel president de la Fundació Dalí, Ramon Boixadós, a l'acte privat d'homenatge a Antoni Pitxot.

Substitueix Antoni Pitxot en el càrrec. El troba a faltar?

Sí, moltíssim. Cada dia el trobo a faltar. Era molt culte i un gran humanista.

Amb la mort de Pitxot el passat juny desapareix un dels millors intèrprets de l'obra de Dalí?

Sense cap dubte. Intèrpret de Dalí i intèrpret del Teatre Museu, perquè va participar en el procés de creació. Ho va viure tot al costat de Dalí i ens ha transmès tot el que sabia directament del creador. Nosaltres ja ho hem sabut de segones.

La Fundació ha organitzat un tribut a la figura de Pitxot demà dijous al Teatre El Jardí de Figueres. En què consistirà?

És un tribut a Pitxot que fa l'Associació d'Amics dels Museus Dalí, la Fundació Dalí i l'Ajuntament de Figueres. Hi haurà uns parlaments i es projectarà un documental inèdit a Europa, Dalí, l'última gran obra, pel·lícula de Doc Doc Films.

Què explica aquesta pel·lícula, seleccionada al Festival de Cinema de Beirut i premiada a l'Avicom, de la Comunitat de Museus del Món?

És una visió del Teatre Museu feta pel mateix Pitxot abans de morir. Hem recuperat imatges de Dalí. Hi ha la filosofia Dalí, el documental permet entendre el món Dalí. Com voldria Dalí, queden escletxes obertes perquè sigui l'espectador qui en faci l'última interpretació.

Veu aquest documental projectat en sales comercials?

Sí que li veig aquest recorregut. Té una durada de 55 minuts i tenim una versió de 70 minuts. M'agradaria que es programés per exemple a la sala Truffaut de Girona. És l'acostament a un artista i a un moment determinat de la història de l'art.

Com a nova directora dels Museus Dalí té alguns canvis en perspectiva?

Bé, la línia serà continuista. Està clar que el Teatre Museu dissenyat per Dalí no s'ha de tocar. Altra cosa són les sales addicionals que s'han anat creant. Allà hi podem intervenir. Ja hi hem fet exposicions com la titulada Què hi ha de nou? Velázquez o la presentació d'obres que comprem. Però el museu és intocable. Vaig treballar molt amb Antoni Pitxot i segueixo la seva línia. Potser d'aquí a un temps plantejaré coses diferents, però ara per ara, no.

Quines responsabilitats comporta el càrrec?

Treballem sempre en equip. Dit això, bàsicament tinc la responsabilitat artística de la casa, és a dir, definir la línia de les exposicions, decidir possibles canvis en els museus i aconsellar en la compra d'obres com ara pintures, dibuxos, manuscrits o fotografies. En definitiva, establir la línia filosòfica i de pensament de la casa, que és defensar, protegir i promocionar la figura i l'obra de Salvador Dalí aquí i a tot el món.

Naturalment, si Dalí aixequés el cap trobaria perfectament normal que més d'un milió de persones visitin anualment el seu museu de Figueres.

Sí. Això és fruit de l'èxit de Dalí i també s'ha de reconèixer que el president de la Fundació, després de Dalí, va ser i continua sent Ramon Boixadós, que ha portat una línia molt clara de projecció internacional. L'exposició que vam fer l'any passat al Brasil, amb la participació també del Museo Reina Sofía de Madrid i el Salvador Dalí Museum de Saint Petersburg [EUA] va ser la quarta mostra més vista del món, amb 973.995 visitants. I les tres primeres de la llista van ser a la Xina, país superpoblat.

L'èxit de visitants any rere any és envejable. Aquest estiu s'hauran tornat a batre rècords?

No. Aquest estiu, no. Tenim un descens, sobretot pel turisme rus, que ha fallat. Pel que fa a la resta de procedències, s'han mantingut.

Vostès estan penetrant al mercat asiàtic amb grans exposicions com Dalí and Media, inaugurada aquest mes a Xangai. Estan sembrant per captar el futur turisme de les noves classes mitjanes xineses?

La intenció és entrar en un mercat que coneix poc Dalí i aconseguir que el puguin entendre bé, que sàpiguen què implica la seva obra tant pictòrica com escrita, i què implica defensar els drets d'autor.

Està contenta del funcionament de l'Espai Joies, el Museu de Púbol i el de Portlligat?

Sí. La línia serà també continuïsta en aquests museus. A Cadaqués hi poden entrar vuit persones per minut, estem considerats per l'espai. Molta gent arriba a Cadaqués i no pot visitar el museu de Portlligat, per raons d'espai.

Dalí també trobaria normal que per la seva pintura Retrat de Paul Éluard, pintada el 1929, es pagués l'any 2011 un total de 16 milions d'euros, rècord històric. I potser li sabria greu que la Fundació ja no compri tantes obres com fa una dècada?

Sento discrepar. Fa un any hem comprat dos olis espectaculars: El carretó fantasma i Elements enigmàtics en un paisatge. Per a mi són de les millors compres que hem fet. Mentre sigui possible, la política d'adquisicions no pararà mai.

Són molt sol·licitats els serveis de peritatge d'obra que ofereix la Fundació Dalí?

Sí, i tant. Però no són una font d'ingressos, cobrem una taxa molt moderada perquè creiem que és una de les funcions que hem de fer.

El Centre d'Estudis Dalinians és molt sol·licitat pels investigadors?

Sí, hi ha un interès creixent de tot el món. Resulta curiós que cada vegada rebem més sol·licituds de becaris per fer estades d'uns tres mesos a Figueres. Ara mateix tenim una polonesa, una italiana i, la setmana entrant, una estudiant de la Universitat de Montpeller. Volen ser a la Fundació Dalí per col·laborar-hi. Hi ha gent que enllesteix el màster aquí.

Hi ha alguna petició curiosa entre els estudiosos de Dalí?

Ara hi ha dues propostes des dels Estats Units per estudiar el llibre autobiogràfic La vida secreta de Salvador Dalí, per mi el seu millor llibre. Un altre demana per un tema molt nord-americà: el jo real i el jo ficcionat. Vol contrastar les dades del Dalí personatge amb les dades biogràfiques reals, cosa que no serà fàcil de dilucidar.

El guru del surrealisme André Breton va rebatejar Dalí amb el sobrenom d'«Avida dollars». Estaria orgullós el creador de la pintura Apoteosi del dòlar dels beneficis de la gestió dels drets d'autor, que duu a terme la Fundació per a tot el planeta?

I tant que n'estaria orgullós. La gestió dels drets va a l'alça. Dóna beneficis que podem reinvertir en compra d'obres i una part en lluites judicials perquè també hi ha la contrapartida, la gent que abusa dels drets.