Carles Arbusé està convençut que la mainada que rep afecte i educació té el futur assegurat. Per això anuncia la creació d'una fundació per ajudar els que, com ell, van venir al món en un hospici.
On va néixer?
Vaig néixer aquí a Girona, on visc actualment. Em van abandonar i vaig estar tres anys a l'hospici. No sé qui són els meus pares biològics, ni m'interessa.
Un home fet a si mateix...
Em van adoptar. Em van adoptar els meus pares estimats. Vaig tenir una gran sort. Tenia tres anys i em van donar els seus noms i vaig poder estudiar als Maristes i tenir una vida afectiva. Em van donar uns principis i una ètica.
Quin projecte té?
Crearé una fundació. Tots els drets dels xiulets alimentaran la fundació, destinada a ajudar els fills d'hospici, però d'això ja en parlarem més endavant, quan arribi el dia de la presentació.
Cobra drets d'autor?
No gaires. Tinc dues cançons pròpies i la resta són versions, que donen molt poc. Jo sóc una persona que no gasta diners, no necessito grans luxes per viure. Posant el meu nom, Carles Arbusé, es poden trobar les cançons iTunes, Spotify o Amazon, entre altres llocs.
Coneix algun diabètic, tema de La Marató d'aquest any?
Sí. Els diabètics tenen la gran sort que la seva és una malaltia crònica que no mata. El càncer és una malaltia que em matarà. D'aquí a un mes, dos mesos, tres mesos... No m'importa, sóc feliç, tinc ganes de viure i viuré fins que el cor digui prou.
Professionalment a què es dedica?
Ara tinc la invalidesa perquè no puc caminar gaire, perquè em canso moltíssim.
