El xoc emocional està servit quan al davant tens Carles Arbusé. El xiulador gironí, que té una cançó amb el Quartet Melt al nou disc de La Marató de TV3, explica amb sorprenent optimisme una particular història de fill d'hospici que remet als contes de Dickens. Però l'autènticament extraordinari d'aquesta biografia arriba el 2006, quan li van diagnosticar un càncer de pulmó i li van donar tres mesos escassos de vida. Nou anys després, ja amb un pulmó extirpat, Arbusé continua somrient i xiulant. I, és clar, lluitant contra un drama que el torna a rondar amb la dalla esmolada: el càncer ataca de nou amb virulència el seu pulmó. Ara la història remet als contes d'Albert Espinosa i les seves Polseres vermelles. «Tinc ganes de viure i per això no moriré», assegura un Arbusé vital, entusiasta i simpàtic com mai. El disc de La Marató es distribuirà el proper diumenge dia 29 amb el Diari de Girona.
L'home que xiula és feliç?
Molt. Moltíssim. Jo sóc l'home més feliç del món perquè fa nou anys que visc de regal i en aquests nou anys he après més que no pas en els 45 anys anteriors. He après a viure. Ara ja puc morir perquè he après a viure.
De vegades la malaltia pot ser com un estímul?
Sí. Tornes a la persona que ets realment. La societat, els diners, el treball, el matrimoni... tot condiciona. Els altres fan seva la teva vida. Quan em van dir que em quedaven tres mesos de vida, com em va passar a mi a Miami un dia que em vaig desmaiar, vaig dir «jo no vull morir». I em van diagnosticar un càncer terminal de pulmó.
I va tornar a Girona.
Sí, i al Trueta em van dir el mateix, em van donar per mort, però quan van veure les meves ganes de viure van buscar un assaig clínic amb molta quimioteràpia. Em van dir que reposés al llit, però jo vaig començar a caminar i caminar i caminar. Si camines mous la sang i aquesta va a les parts malaltes del cos. Al cap d'un mes la metàstasi del cap havia desaparegut i el pulmó ja no estava tan fotut, encara que al cap d'un any vaig perdre un pulmó.
I així fins arribar fins aquí?
Sí. Fins arribar a fa quatre mesos, quan em van detectar un altre càncer, també de pulmó. Del pulmó que em queda. Aquestes setmanes he fet vuit químios i demà [avui per al lector] començaré la novena. Estic segur que no morirè perquè tinc ganes de viure.
No deu ser fàcil xiular en aquestes condicions
Els metges, als quals estic molt agraït, van dir que no xiularia mai més i he fet concerts i gravat més de quinze cançons amb un sol pulmó.
Tot un privilegi a l'abast de pocs tenir un tema al disc de La Marató...
Per a mi és una gran satisfacció perquè el millor premi que li poden donar a un artista és gravar una cançó. En un disc que tindrà 220.000 còpies hi ha una cançó gravada per mi. Això són ganes de viure. No hi ha cap millor medicina al món que tenir ganes de viure.
Sent enveja del rossinyol?
No. No tinc enveja de res. Sóc tan feliç amb el que tinc que no envejo res, ni ningú.
Xiula a casa, xiula a la dutxa...
A la dutxa impossible perquè l'aigua rellisca pels llavis. Jo estudio moltíssim les cançons perquè surtin ben afinades. A més, intento ficar-me dins la cançó i estudio les versions originals. Molta gent em diu que quan xiulo hi poso ànima. I això és preciós. Si tu poses ànima a les coses que fas, les coses funcionen.
La cançó del disc de La Marató, de Bobby McFerrin, l'ha escollida vostè?
No. La Marató de TV3 ha escollit vint cançons entre 1.280 cançons. Una és la meva, Don't Worry Be Happy, en traducció al català i amb el títol Somriure és fàcil. És una versió una mica reggae.
Una cançó interpretada amb el grup sorpresa del concurs Oh happy day de TV3, el Quartet Melt.
Són perfectes, boníssims, un quartet de veu. Sobre la seva veu jo poso la melodia xiulada i afegeixo alguns dibuixos xiulats que a la cançó original no hi són.
Està content del procés de gravació?
Sí, ho vam fer a Barcelona i va anar molt i molt bé.
Abans de la malaltia es dedicava a la música?
Sí, professionalment. Era a Miami. Allà m'anava molt bé i actuava molt per a televisions. Abans del càncer havia fet nou discos. Vaig fer molts concerts i gravar molts anuncis de televisió. I m'he casat dues vegades i tinc tres fills de la primera dona.
