La caiguda de Barcelona l'Onze de Setembre ha omplert milers de pàgines de la història literària del país. Més desconegut és l'endemà dels vençuts en la batalla, que va arrasar l'aparell institucional català. Aquest és el fil que Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) reprèn a Vae Victus (La Campana), on recupera la figura de l'enginyer Martí Zuviría, protagonista de Victus, per continuar narrant la història del segle XVIII, que constarà d'uns deu volums.

Sánchez Piñol reflexiona en declaracions als periodistes sobre la ?«resistència popular» dels catalans i explica com recupera en el llibre alguns dels herois oblidats de la història del país. «Vull pensar que la memòria d'aquests personatges es perpetua», assegura, i reivindica l'«obligació» d'aconseguir la victòria que els avantpassats «no van veure mai».

El títol del nou llibre, distribuït aquest dimecres, sorgeix de la deformació de la locució llatina Vae victis (Ai dels vençuts!), que l'autor converteix en Vae Victus.

Aquest segon volum s'inicia l'endemà de la caiguda de Barcelona el 1714, una derrota que Sánchez Piñol fa avançar per evitar que l'èpica de l'Onze de Setembre «ho eclipsi tot» i que demostra que les reivindicacions catalanes no van acabar amb la caiguda de Barcelona.

La història, que torna a narrar en castellà, la continua protagonitzant l'enginyer Martí Zuviría, un «etern supervivent derrotat» que acaba el primer volum amb un final «molt tràgic». L'heroi que retrobaran els lectors a Vae Victus, però, ha «renascut d'una manera més lúcida» i veu el món amb uns altres ulls.

Al costat de Zuviría, reapareixen protagonistes ja coneguts a Victus com el duc de Berwick -un «escurçó diplomàtic de la pitjor categoria»-, l'acèrrim enemic Verboom -que Zuviría explicarà finalment com va matar- o l'admirat general Villarroel. Però també apareixen personatges nous com el maqui i guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló, àlies «Carrasclet», o l'explorador anglès James Cook.

La segona part del celebrat Victus, que ha assolit la xifra de 250.000 exemplars venuts, narra quatre noves aventures del popular enginyer, que viatjarà fins a Amèrica per ajudar els indis yames en la guerra contra els colons anglesos i on coneixerà la victòria per primera vegada aplicant la seva teòrica «guerra humanista».

Lluny del pamflet

En una entrevista, Sánchez Piñol reconeix que li ha estat més senzill escriure aquest segon volum perquè tenia el to del personatge «agafat», però sosté que ha intentat evitar de nou fer un «pamflet nacionalista o romàntic» perquè hauria disminuït «l'alçada dels esdeveniments».

«Mai s'hauria de caure en això, perquè no ens cal i només ens perjudica», ha reblat. En aquesta línia, constata que els fets narrats són històrics «perfectament documentats». En aquesta línia, ha reflexionat sobre el «complex fenomen» de la identitat catalana, que creu que es va perpetuant a través dels herois històrics de manera que les fons escrites no recullen. Al seu entendre, la catalanitat és com el Guadiana, que hi ha moments que «queda submergida, però que sempre reapareix». Si un poble persevera és «imparable», sosté.