L'historiador, escriptor i exministre de Cultura Ricardo de la Cierva va morir ahir a Madrid als 89 anys. Catedràtic d'Història, doctor en Ciències Químiques, periodista i exdiputat per UCD, Ricardo de la Cierva y Hoces, nascut el 1926, era nét de Juan de la Cierva i Peñafiel, ministre del Rei Alfons XII; nebot de Juan de la Cierva, inventor de l'autogiro, i fill de Ricardo de la Cierva i Codorníu, advocat i diputat a Corts pel Partit Conservador el 1922.

De la Cierva, que es definia a si mateix com a «anticomunista, antimarxista i antimasònic», era autor de Francisco Franco, un siglo de historia, Bibliografía general sobre la guerra de España, Historia del franquismo, Historia básica de la España actualLa historia se confiesa, entre molts altres títols.

Amb un d'ells, 1939. Agonía y Victoria, va aconseguir en 1989 el premi Espejo de Espanya de l'Editorial Planeta, una decisió molt polèmica perquè el llavors ministre de Justícia, Daniel Múgica, i l'historiador Javier Tusell, que formaven part del jurat, van decidir abandonar-ho en considerar l'obra una apologia d'un dels bàndols de la Guerra Civil.

El 1957 es va doctorar en Ciències Químiques per la Universitat de Madrid i el 1962 es va diplomar com a periodista a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid.

El 1964 va ingressar en el Cos de Tècnics d'Informació i Turisme i va dirigir el Gabinet d'Estudis d'Història Contemporània d'aquest ministeri fins a 1971.

Entre 1973 i 1974 va ser director general de Cultura Popular del Ministeri d'Informació i Turisme.

Es va presentar a les eleccions del 15 de juny de 1977 i va ser triat senador per Múrcia, com a independent, en les llistes d'Unió de Centre Democràtic (UCD).

El 16 de gener de 1980 va ser nomenat ministre de Cultura per l'aleshores president Adolfo Suárez, i va ser cessat vuit mesos després.

En 1982, a proposta de Manuel Fraga Iribarne, es va incorporar al Comitè Executiu d'Aliança Popular. Durant 1977, De la Cierva, casat amb Mercedes Lorente i pare de tres fills, va dirigir la revista Nueva Historia, va pertànyer a la redacció d'ABC i va col·laborar a El País, Diario de Barcelona i YA.