Tenebres sobre París. I les illes llunyanes. Foscor de mort, vergonya humana. Perquè són mans humanes que han clavat el punyal amb traidoria. I por, molta por. Perquè hom s'ha d'imaginar l'enemic. El somni fa més por que una arma. Però, alhora, el poble canta. És el coratge fet himne. Més música que lletra. En un instant, la dignitat vencia. Els mitjans ens han gravat bales i astorament. Tothom ha sentit el mateix pànic. També, una vegada, han donat una perspectiva de la Catedral de Notre Dame, amb la nau gòtica del segle Xlll, plena de gom a gom, i multitud a la place.

El cardenal Vingtetrois interpretava el dolor del poble i li donava sentit. Un dolor fet silenci i pregària. Pregària muda i potent com les aigües lentes del Sena. L'aigua aïllava de l'incendi. La pregària posava ordre en el cap i en el cor. I el plor esdevenia esperança. Paul Claudel, el gran líric francès del segle XX, fora del catolicisme durant la seva joventut, va entrar, per Nadal, a la Catedral de Notre Dame. Ell mateix explica, després d'haver escoltat el cant del Magnificat: «En un instant el meu cor fou tocat i vaig creure. Vaig creure amb tal força d'adhesió, amb tal entrega de tot el meu ser, amb una convicció tan poderosa, amb una certesa que no donava lloc a cap dubteÉ».

Aquesta catedral medieval va inspirar Victor Hugo per la seva novel·la El geperut de Notredame. I el mateix Claudel, en el llibre L'Annonce faite à Marie, posa en boca del constructor de catedrals Pierre de Craon els motius d'acció de gràcies que l'han motivat: «Per ser l'església dels artesans, dels pagesos, per les anyades grasses, pel gra recollit, per la llana venuda a bon preu als mercats de París i d'Alemanya i per donar gràcies a Déu per les llibertats adquiridesÉ perquè tal és la república cristiana, no de temor servil, però que cadascú tingui el seu dret, segons és bo d'establir-lo, en meravellosa diversitat». A la Missa de Notre Dame, aquesta França, esventrada pel crim, aquest París del segle Xlll i del XXl tan semblants, retroba el seu aplom quan recorre a Nostra Senyora, i aixeca enlaire el seu cor, com les torres de la seva emblemàtica Catedral.