Unes obres de sanejament practicades a la pujada de Sant Feliu de Girona han posat al descobert, aquesta setmana, diversos elements que formaven part de la ciutat romana de Gerunda. Segons les arqueòlogues que treballen en l'excavació, Maribel Fuertes i Dolors Codina, i la documentació de les restes, les troballes es poden datar entre el 50 aC i el 150 dC, una constatació important, ja que aquests anys corresponen a l'etapa de formació de la ciutat com a entitat urbana. També segons les arqueòlogues, la troballa permetrà parlar d'una topografia desconeguda fins al moment, ja que fins ara es pensava que la ciutat s'acabava, des del punt de vista urbanístic, al nivell de la banda oest de l'actual pujada de Sant Feliu, en l'indret en el qual hi hauria hagut el pendent rocós que marcava el terme de l'estructura urbana fundada pels romans al s. I aC. Aquesta troballa doncs, canvi -segons les expertes- la percepció del perímetre i de la forma de la ciutat romana, i obra una nova perspectiva en la interpretació de la realitat urbanística de la Girona fundacional.
A l'indret també s'hi han localitzat unes sitges d'emmagatzematge de gra, que un cop perdut el seu ús inicial, varen ser convertides en abocadors. Fins al moment, se n'han localitzat vuit i en podrien aparèixer un parell o tres més. De moment ja s'està practicant una excavació en superfície, que permetrà obtenir més dades de les estratigrafies i dels continguts de les sitges. Pel que fa als materials trobats al seu interior, es tracta de fragments de ceràmica sigil·lada, possiblement vaixella de taula. Aquestes restes també aportaran informació sobre aspectes relacionats amb la vida quotidiana, amb la dinàmica de la societat, amb l'estructura urbana i el perímetre que dibuixava la Parva Gerunda.
