Una sèrie de toros realitzada per al llibre de José Bergamín La música callada del toreo, editat a França amb el títol Soledad Sonora, és l'últim treball gràfic de Miquel Barceló, que es mostra en l'exposició organitzada pel Museu de Calcografia Nacional amb motiu de la concessió del Premi Nacional d'Art Gràfic 2014.

Barceló va ser guardonat amb aquest premi en reconeixement a una carrera de més de trenta anys en els quals ha investigat les possibilitats sintàctiques i matèriques de l'art gràfic, una activitat que compagina amb l'escultura, la pintura o la ceràmica.

L'exhibició s'inicia amb el gravat Lanzarote (1999), un autoretrat desfigurat de l'artista. Al llarg de la mostra es poden contemplar gran nombre de gravats relacionats amb la tauromàquia.

Els últims, d'aquest 2015, són els de la sèrie per al llibre de José Bergamín. "M'alegra molt que a França es recordin de Bergamín i ho facin amb un llibre de toros, que és un tema molt polític", va assenyalar Barceló, qui sempre s'ha declarat amant de la tauromàquia i que fins i tot té toros en el seu camp a Mallorca.

"Sempre m'han agradat molt els toros com a tema de les meves obres" i, especialment, de la seva obra gràfica, una tècnica que sempre ha usat "com una branca més de la pintura", va explicar l'artista.

Sobre com veu ell els moviments antitaurins, va assenyalar que "per abreujar, ja que és un tema tan llarg, ho veig com una estupidesa. Mai he aconseguit explicar el que són els toros a algú que n'és contrari".

En l'exposició, que ofereix un recorregut selectiu per les diferents etapes de la seva creació gràfica, així com els múltiples tallers en els quals ha treballat, es poden contemplar també uns acolorits i cridaners cartells dels anys vuitanta. "Són cartells que reciclava per a una segona i fins i tot tercera edició, alguns d'ells fins i tot per a un grup de rock d'amics meus. Sempre m'ha agradat aquest petit joc de reciclatge", va comentar Barceló, a qui li agrada utilitzar i investigar les diferents tècniques del gravat "i aconseguir la màxima intensitat de les seves possibilitats".

El Premi Nacional de Gravat és "un gran reconeixement, sobretot en els temps que corren, i un gran estímul", segons Barceló, qui va viure molt de prop els atemptats de París. "Va ser atroç, al principi no vaig saber què fer, però al matí següent em vaig aixecar i em vaig posar a pintar, vaig pensar que era l'única forma de respondre a aquestes coses".

Sobre els seus projectes per al 2016, va avançar que al març inaugurarà dues importants exposicions a París. Una a la Biblioteca Nacional, "on s'exhibiran obres inèdites de formats molt grans", i una altra en el Museu Picasso.

La concessió del Premi Nacional d'Art Gràfic comporta l'organització d'una exposició així com dos gravats de Goya. En aquesta ocasió han estat tres els gravats, en agraïment a la donació per part de l'artista del Llibre per a cecs, obra pornogràfica en Braille, de 1993. "Té textos d'un fotògraf que és amic meu i que és cec. Té molt a veure amb els meus primers treballs escultòrics", va explicar l'artista.

Les estampes de Goya triades per Barceló han estat Palenque de los moros hecho con burros para defenderse del toro embolado, 1814-1816, de la sèrie Tauromaquia 17; Tú que no puedes, 1797-1799, de la sèrie Caprichos 42, i Buen viaje, 1797-1799, de Caprichos 64.

Durant la presentació de la mostra, Juan Bordes, acadèmic delegat de Calcografia Nacional, va anunciar el guanyador de la XIX edició del premi, que ha recaigut en l'artista madrileny establert a Sóller, José María Sicília. Barceló, que va formar part del jurat, va comentar que Sicília és un gran amic seu "de tota la vida".